LECTURES PERVERSES

LECTURES PERVERSES

“Un chico le regala a su novia una muñeca. Ella con rabia agarró la muñeca y la tiró a la calle. Su novio llega y dice: ¿Por qué tiraste la muñeca? Ella responde: Porque no me gustó el regalo. El salió y agarró la muñeca, cuando de repente un coche lo atropelló y causó su muerte. Al día del entierro, la novia llorando agarró la muñeca, la abrazó y la apretó fuerte y la muñeca dijo: ¿Quieres casarte conmigo? Entonces ella impresionada dejó caer la muñeca y del bolsillo de la muñeca cayeron 2 anillos, donde estaba escrito: “Ama lo que tienes, antes que la vida te enseñe a amar lo que perdiste…”

Llegint, i d’açò farà uns dies ja, l’escrit narratiu que encapçala aquesta entrada que circula per la xarxa via comparticions, vaig pensar que el seu desenllaç era just càstig a tan perversa actitud, perquè s’ha de ser perversa per llançar al carrer el present del xicot, si encara li passa poc a la jove. No debades, es comprén, que avui visquem encara desnonats del verger paradisíac, del paradís terrenal, la dona és el dimoni amb pell de serp, i pensar no vull que podria dir si arriba a llegir açò el primer capellà de Toledo… Ara que també l’Adán d’ell, un altre fava, que a tot això no sabia que on nosaltres tenim la glàndula del “sexe” elles tenen la de l’atracció per les peces brillants i les joies, et desfan una costella i encara t’ho paguen així, si sembla aquesta la protagonista de la versió femenina de la pel.lícula “El Resplandor”, vaja que… no, si me la veig amb els ulls tot rojos arrancant-li els braços a la ninota aquella, estripant-la abans de llançar-la al carrer.

Mirat així puc entendre, fins i tot defensar, que les dones siguen “Magues”, per què no, i “Velletes bondadoses” també, i no només per compensar la llarga tradicio missògina, fet aquest que tindria un gran avantatge des del meu parer més humil, perquè elles, les reines, ens podrien regalar abraçades i petons, i no només als infants, perquè això, les abraçades i les besades, no és cosa d’homes, no? I ara no penseu que m’he desballestat mentalment, que tampoc no vull que em canvien la tradició que jo he conegut, i els Reis com d’altres costums nadalencs sempre com i quan toquen, tot que pot haver-hi dies i dates per a tot… per a coses noves també, i d’ací a cent anys qui sap què serà “lo tradicional”…

Qui sap!

Jo no,

segurament.

O seran perverses les pensades?

també,

les meues,

les del

benavent