LES NOVES, VELLES, ESCOLES
LES NOVES, VELLES, ESCOLES
Des de la pàgina de FAdQ la regidoria de Cultura i d’altres feines més donen veu a la participació vilatana, perdó, ciutadana, amb motiu d’una exposició que diuen va a fer-se sobre les “escoles velles”, una bona pensada dic jo, sí senyor, no debades l’escola forma part de l’univers infantil i de l’imaginari col.lectiu d’un poble, més encara quan només en tenim una.
Però com tot és relatiu aquestes escoles velles segons qui poden ser unes o altres perquè el continent escolar no sempre ha estat ni al mateix lloc ni ha tingut la mateixa forma, coses de la història i d’una llarga tradició escolar que ve de lluny, no debades ja comptàvem amb aquelles de denominació i nomenclatura tan senyera i agradable a l’oïda com foren les de la “Casa de l’Ensenyança” de l’etapa de la Restauració.
Després vindrien les de l’alcalde Francisco Alberola, el tio Quico, al carrer Nou, les meues, aquelles que jo em mirava aleshores tan grans i que no devien ser-ho tant per tal com a l’hora del “recreo” podies fer-li la volta completa a l’edifici, és a dir que no s’allargaven de cap a cap, cosa que sí faran les posteriors, pujades sobre el mateix siti per l’alcalde Juan Oltra pels volts del setanta del segle passat, soldades ara a les cases d’ambdós costats, per més que jo les mire menudes. Coses de l’edat.
Trobe però, que avui buscareu fotos de les escoles republicanes, ara s’hi pot dir així, les del 35, la façana i edifici de les quals s’hi fa de respectar, reticents com són a mostrar-se sobre paper fotogràfic, d’ací que quan un tal Francesc Benavent ha apuntat que de conjunt o bé convenientment retallada en teniu reproduïda i penjada una imatge a les parets de la casa de la Vila (calent doncs!), he pensat que potser entre els garbons de positius digitals que guarde trobara alguna sobrefoto de la dita fotografia. Es tracta, com sabreu, d’una peça fotogràfica, un document gràfic excepcional que tal vegada des de Patrimoni caldria donar-li una ullada, almenys per fer una bona còpia de seguretat que diuen ara.
Un valuós document on, si mirem de bé, s’hi podran entreveure bastants coses a més de les escoles dites, així les casetes dels Mestres, l’ermita i calvaris des d’on arrancava el camí de la Solana; clarament s’hi distingeix també l’escorxador, el sostre dels nous llavadors i a l’altra banda la pescateria, possiblement també el pou Nou o el cinema “Avenida”, i el de “Verano” en tota la seua extensió, o el revolt que formava la Séquia d’entrada al poble per sota de la nova carretera i el talús de la mateixa Séquia davant per davant de la Cooperativa; la fàbrica d’Alberola, les fileres de cases del carrer de “Pelaio” i de sent Joan que semblen tirades a cordell i fetes per la mateixa mà de mestre, les cases Barates … tantes coses, n’hi ha!
Veig ara, senyor regidor, imagine ara vull dir, una ampliació “bèstia” d’aquesta imatge reproduïda sobre una d’aquelles parets nuetes que campen a la casa municipal, de detall si voleu, de caire realista o artístic potser, però lluïdora, tot i que aquestes coses s’hi fan quan sobren quatre duros i sempre falta un gallet pa’l xavo, ja vos dic, que “contra el vicio de pedir…”
La fotografia és dels anys seixanta feta per una empresa de perforacions segurament relacionada amb les obres de cerca i extracció de les noves aigües del pou del Perico.
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
COMENTARIS