Seleccionar página

“EL PRÍNCEP” de NICOLAU MAQUIAVEL

“EL PRÍNCEP” de NICOLAU MAQUIAVEL

El princep
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

 

 Demane disculpes per tornar a escriure sobre coses del passat, sé que vosaltres, possibles lectors, estareu ocupats en menesters més importants que anar detenint-se en atendre elucubracions i trellats d’un romancer com jo. Tot i que com tinc tot el temps del món volguera ficar-vos uns pocs paràgrafs que vaig llegir al llibre “El Príncep” de Maquiavel.

He dubtat una mica alhora d’escriure-ho perquè no sé si és oportú, ni aquest el millor moment, ara que la televisió i els diaris van ben farcits de notícies sobre qui ha de manar i com s’ha de tractar el regiment de la cosa pública. Al remat m’he decidit i ahí va:

 CAPITOL XVIII

FIDELITAT DEL PRÍNCEP A LA PARAULA DONADA.

…..

El príncep ni deu ni pot complir la paraula donada si això li perjudica i a sobre si han desaparegut els motius de la seua promesa. Si tots els homes foren honests aquest principi no seria vàlid, però com aquestos són perversos i no mantenen allò que han promés, tampoc el príncep ha de mantenir-lo.

És necessari saber disfressar  bé el propi caràcter i ser un mestre de la dissimulació. Són tan simples els homes, i tan submisos a la necessitat de cada moment, que qui enganya es troba sempre a algú que es deixa enganyar. 

Un príncep no és necessari que tinga bones qualitats però és obligat aparentar tindre-les. Jo m’atreveix a dir que, si les té i les observa, aquestes són danyoses; tot i que encara que no les tinga , si aparenta tindre-les, són útils.

Per defendre el seu Estat, un príncep necessitarà actuar contra la lleialtat, contra la caritat, l’humanitat i la religió. Té que contar amb un ànim dispost a moure’s segons bufe el vent de la fortuna i imposen les diferents circumstancies sense apartar-se del bé —si és possible— però sabent entrar en el mal si és necessari.

…….

…….

En el món no hi ha més que populatxo; els grups minoritaris no tenen cabuda quan la majoria conta amb el príncep. Cert sobirà de nostre temps, a qui no és oportú anomenar (al·ludia a Ferran el Catòlic), parla contínuament de pau i lleialtat, sent aquest rei el major enemic d’una i de l’altra; amb tot i això si les haguera respectat, li arrabassarien la bona fama i el poder del que gaudeix.

……

 

Diuen alguns ben informats que el llibre de Maquiavel hauria de ser obligatori per a tothom que vullga dedicar-se a servir a la res pública i també seria bona costum tindre’l sempre a la tauleta de nit per si de cas té un dubte de com actuar i necessita fer alguna consulta.

 Des de l’humil racó on estic he volgut contribuir a aclarir al lector, si cal, conceptes que han servit des d’antic a millorar la vida del personal governat.

 343 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.

3 Comentarios

  1. Salva

    Si algun amic lector es va sentir al•ludit en el PS (Post Scriptum de l’escrit meu
    http://quatretondadigital.info/2015/10/23/confessions-dun-descregut/
    CONFESSIONS D’UN DESCREGUT,
    he de dir-te:
    veus com en presentar-te a càrrecs que no podies ni somniar mai exercir ho feres bé?, estic segur que sabies el que aconsellava l’Estanislau. No el de casa, sinó el Maquiavel de Florència.

    Au! A seguir amb les teues obligacions que no s’acaba el món, total són quatre dies mal contats.

  2. Roberto Benavent Alberola

    Deixe una cita que vaig guardar quan el vaig llegir i que em va parèixer d’aplicació a la nostra historia i actualitat:

    En primer lugar, me parece que es más fácil conservar un Estado hereditario, acostumbrado a una dinastía, que uno nuevo, ya que basta con no alterar el orden establecido por los príncipes anteriores, y contemporizar después con los cambios que puedan producirse. De tal modo que, si el príncipe es de mediana inteligencia, se mantendrá siempre en su Estado, a menos que una fuerza arrolladora lo arroje de él; y aunque así sucediese, sólo, tendría que esperar; para reconquistarlo, a que el usurpador sufriera el primer tropiezo.

  3. Antonio Gonzàlez

    El principe era un santo comparado con los políticos actuales.Y tenemos de casi todos los colores.Sólo faltan los que no han gobernado pero no temàis están al llegar.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics