LA JOIA DE LA CORONA DE L’ESGLÉSIA QUARTONDINA
LA JOIA DE LA CORONA DE L’ESGLÉSIA QUARTONDINA
De boca particular i autoritzada m’ha vingut a oïdes la confirmació, ja anunciada ací per QD, de la restauració de les pintures al fresc fetes de mà del pintor valencià Miquel Vaquer que ornen la volta de la capella de la Comunió de l’església quartondina, fet que haurà de comportar l’arregussament de la seua cúpula i coberta exterior, supose.
Però el motiu d’obrir aquesta pantalla no era ben bé aquest, més aïnes parlar-vos del meu particular tresor, doncs me n’he apropiat ni que siga sentimentalment, així que no puc estalviar-me de fer-li visita, i repassar-lo amb la mirada, de cada vegada que pose los peus dins parroquial església, n’és un xicotet tresor, una xicoteta joia, no debades el títol de la present lletra el podeu agarrar tant en sentit literal com metafòric, perquè no és altra cosa que una corona zenital on s’hi representa la Majestat de Maria amb el Jesuset.
D’altre cantó tampoc no podeu ni imaginar-vos l’esglai que em sobrevingué quan m’assabentaren que havien pintat el sostre de la nau parroquial fa uns anys, em sembla que a causa d’un incendi patit anteriorment a l’interior del temple. I és que ja sabeu com van tantes vegades aquestes coses quan s’hi posen a fer “un arreglo” i n’hi ha bona voluntat, o no recordareu què va passar amb l’Eccehomo del poble de Borja (l’Axiamo que solen dir els Socarrats), és a dir que ja posats, la bastida parada i els ànims a punt, qui em nega que algú no haguera tingut la feliç idea de restaurar aquest tresor pictòric, de posar-li una mà de pintura de la qual en té molta gran necessitat. Per sort i com no podia ser d’altra manera tot foren cabòries meues, mals averanys sense fonament, sent que allí que continua tal qual aquesta peça pictòrica, sense la color que li pertoca però incolume, no debades la gent té el trellat que em falta a mi.
Que de què parle? No, si ja vos dic que no en tenia massa ganes de fer-ne trellat, però tal vegada, i pensant que algú entenedor de la cosa ha de visitar i treballar les pintures murals de la capella, tal volta dic, li pot donar una ullada a aquesta clau de volta barroca, motiu pictòric que corona la nau central al qual li queda ja poca pintura com s’hi veu, però el suficient encara com per albirar i imaginar-se com devia ser en tota la seua esplendor. També, ja posats, caldria mirar la resta de claus.
Sé que la mampresa de les pintures de la capella és important, que tot no s’hi pot fer a la vegada, però caldria anar pensant com fer-ho, estudiar-ho, això sí, si fan cap cosa al respecte pense que s’ha de fer bé, i per part d’investigadors i/o restauradors de les universitats o d’altres organismes competents, altrament val més deixar-ho com està, amb tot, una fotografia millor de la que ací vos presente sí que podria ser, certament, una maquineta de retratar de butxaca i una ampliació impossible tenen la culpa d’aquest desastre fotogràfic, ho sé perquè és meu el pecat.
Aquesta Junta Parroquial fa bones sensacions! Jo confie.
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Per a completar aquet magnífic article:
Així sí. Així ja sembla una xicoteta joia. Si ni la reconeixia.