DE L’EXPOSICIÓ SOBRE LES ESCOLES VELLES (I)

DE L’EXPOSICIÓ SOBRE LES ESCOLES VELLES (I)

escolesvelles1[ban] La regidoria de cultura i patrimoni de l’ajuntament fa saber que va a fer-se una exposició sobre l’edifici de les escoles velles. Tot aquell que vullga col•laborar pot passar a informar-se i a portar fotografies o altres documents a la biblioteca en horari de vesprada, on seran escanejats i tornats en el moment.

DE L’EXPOSICIÓ SOBRE LES ESCOLES VELLES (I)

Aquest xic (2) que s’ocupa i es preocupa de la regidoria que conjumina cultura i patrimoni ha tingut la bona pensada de fer un clam -potser exagere- per tal de recollir qualsevol tipus d’informació i en qualsevol tipus de format –exagere ja, segur- sobre l’edifici de “les escoles Velles”.

Empresa no gens fàcil se m’antoixa aquesta, no debades per xanglots o per cabrerots fins ara, i parle per mi, no hem pogut veure cap fotografia representativa de la seua façana, o d’alguna de les classes, o… I aleshores jo afirmaria que, almenys de tot el que he vist, la imatge més rica d’una aula escolar és la que correspon a la classe de Dª Elvira Veres acompanyada allí per doña Remedios Vidal que faria el seu “Mir” –ara exagere de debò- a les escoles del seu poble, en aquell altre temps anomenades Casa de l’Ensenyança.

També podria ser aquesta foto l’única en què s’hi reflectix un grup d’escolanets dins de l’aula, cosa que ens permet de retenir una visió, per ara ja dic que única, d’aquella unitària de xiquetes situada al carrer de sant Josep cantonada amb el carreró dels Santets, espai que no crec enganyar-me, coincideix amb l’actual bar dels cooperativistes, anteriorment Economato, amb la seua portalada al fons i la porteta del mestre a la dreta, a més dels complements escolars en forma de bancades massisses i mapes geogràfics. Curiosament, i com d’amagades, s’hi veuen al fons dreta dos poncelletes, dues menudetes que potser formaven part del parvulari, o ves a saber.

De l’exterior però no defora lo carrer, ja que ens situaríem enmig del carrer de sant Josep, és l’altraescolesvelles2 fotografia penjada d’escolanets de la mateixa Casa de les Escoles –i no vull pensar que m’enganye tampoc- ja que quan construïren les “Escoles Noves” del Carrenou és perquè aquestes de l’Ensenyança quedaren insuficients per a mantenir tota l’escolania, possibilitant que s’utilitzara alguna altra casa llogada. Siga com siga, la imatge se situa al corral, al bes o paret mitgera amb la de les xiquetes. Per alguna cara que vull reconéixer com la del tio Juanito de Quintín o del tio Pepe Tacones, dic que podria tractar-se de l’escola de D. Juan Ibars; quant algun dels poncells o postulants de magisteri que l’acompanyen podríem parlar de don Amadeo, veí nostre, i del costat dret allò que sembla l’escusat.

Certament aquestes imatges no són les escoles que anuncia la pública crida i que ara vénen en dir-se “velles”, ja que per contraposició a noves parlen de les de les republicanes, després reconstruïdes i pujades de nou sobre el mateix siti en les darreries de la posterior dictadura. Total que aquestes imatges corresponen a les escoles velles, velles, velles, no sé si m’entenen, jo gens, encara que no crec que exagere un pam.

Al cap i a la fi també, què seria el nostre país sense conflictes i diversitats de noms, més encara si els nostres governants s’entesten a anomenar allò que per ser únic talment no necessita d’això, o no hem dit sempre “les Escoles”, com diem l’Avenc o l’Economato, i si pertoca diferenciar-ne de l’altre poble doncs aleshores les escoles de Quatretonda, com l’Avenc de Quatretonda, i si en tenim més doncs, sí senyor, noves i velles, com el Carrenou, o grans i xicotetes com la cooperativa Gran i la Xicoteta, però si ens capbussem per a complicar les coses de sempre! I ara no sé si exagere, ara ben bé no sé ni el que dic! Vosaltres que heu arribat fins ací potser m’entendreu perquè jo les haguera batejades amb el nom de “mestre Codonyer”, posats a batejar…

benavent

(I) U, perquè no vull ser menys que el Jesús. De (II) tampoc no assegure que n’hi haja mai, però m’abellia posar-ho, ja vos he dit el motiu.

(2) Amb “xic” no vull faltar el respecte degut a l’autoritat i càrrec que s’exerceix per part d’aquells que porten les regnes de la vida municipal però, és que allò de ser més major dóna com una mena de llibertat, una ascendència, que pel que sembla de cada vegada més tots són jovenets, o m’ho sembla a mi. Tal vegada no siga altra cosa que deseiximent mental, que traduït en vulgar no queda gens bé de dir

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES