CABÒRIES…
(De Quatretonda WEB) Les escoles, que albergaven la biblioteca municipal en la seua planta baixa, comptaran a partir del pròxim mes amb un aula d’estudi, dues aules per a majors i l’aula d’informàtica, que es traslladarà a les noves instal•lacions. A més, l’obra inclou una sala d’exposicions que completarà el centre sociocultural que els veïns van demandar a l’ajuntament a través d’una consulta ciutadana.
CABÒRIES
Reconec com a destinació bona que les “velles escoles” aixopluguen o s’hi convertisquen en tot un centre cultural on a més de la biblioteca tindrem sala d’exposicions, benvinguda siga, aula d’estudi, aules per a majors, aula d’informàtica… a més, que per la seua proximitat i contacte amb el Centre Social la zona s’hi convertirà en una mena d’empori cultural.
D’altra banda però, amb polinoms del tipus de Centre Cultural, Centre Social sembla que perdem el contacte amb realitats més properes i de major força emocional, és com, i posem per exemple, si l’ajuntament fóra dins d’un gran Centre Cívic, que dic jo que existir existeixen la Biblioteca Alberola, la Llar de Jubilats –que no sé si té nom- o l’Auditori municipal, que em sembla sí que té nom, encara que tampoc sé sí el genèric és el d’auditori, culpa meua, ja que mai m’he interessat a saber què era en la seua totalitat allò d’un Centre Social.
Reconec que en algunes ocasions havia pensat que la biblioteca podria anar acompanyada de l’arxiu municipal, convertint-se allò en tot un gran contenidor de llibres, documents, publicacions… Un Centre de Memòria Històrica, si vos agraden els macronoms. No m’agradaria repetir-me dient que desconec la realitat actual de l’Arxiu municipal, però ho he de dir, ni tampoc si serà la seua destinació definitiva, veient alguns dels seus canvis, com canvis també n’ha tingut la Biblioteca, el lloc de la qual ara resulta agradós per l’espai, la seua llum, modernitat i la calidesa del personal que tan amablement t’atén.
Això no obstant la biblioteca, centre dador de cultura, ha de ser alguna cosa més, tal vegada no tan important com la que s’hi fa present diàriament al voltant del préstec de llibres, el racó infantil, les novetats, racó d’internet… ha de ser també dipòsit o contenidor de documents, de guàrdia i custòdia de llibres que s’hi fan vells, llibres que es renoven com es renoven les generacions de lectors, de donacions particulars, apartat aquest, el de les donacions, que s’hauria de potenciar i valorar en la seua justa mesura, no debades és un material llibrari que vaja destinat a un públic lector de massa i actual, però que s’ha de conservar com a patrimoni que és, més encara quan és possible que a la llarga, o la curta, tot siga realitat virtual, la lectura també, moment en què els llibres físics seran, encara més, un tresor patrimonial. Em pregunte jo, per tant, si la biblioteca actual està preparada o concebuda per a aquesta doble necessitat i funció, si compta amb l’espai i condicions suficients. I jo sé que sóc el primer que hauria de callar.
Altrament, i també sé que em repetisc, una sala d’exposicions, posem per cas, era necessària també, si ho sabré quan fa anys plantàrem una exposició a les mateixes oficines de la Caixa Rural, i quasi els mateixos anys que li vaig comentar a un president de la Cooperativa quina de les propietats que presidia podia anar destinada a sala d’exposicions. No em va fer cas, és evident, ara però, tenen una espècie de sala multiusos on manta vegades s’hi fan manifestacions culturals d’aquestes, la millor sala avui per a aquestos menesters.
Tants espais culturals i ara pense que ens restaria buscar-li una destinació adequada a la “vella Casa de la Vila”, “la Biblioteca” que diu alguna generació quartondina, adequada a la seua història i simbolisme, que continuara sent, amb els seus defectes, la casa de Tots, del Comú, en forma de sala d’exposicions o del que s’hi considere més convenient. Si no en tenim mai prou!
benavent
PS. Gratament sorprés pel logotipus, eslògan o marca Quatretonda publicat, em sembla, a Culturtonda, el de la Q de qualitat dic.
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
M’agrada l’article. M’agrada perquè m’agrada que algú estiga pendent del que es fa i del que no es fa des de l’Ajuntament, que la gent s’interesse, fiscalitze, aporte… La biblioteca continuarà tenint l’espai de baix, on s’atendrà al públic, hi estaran la majoria de llibres d’ús habitual i alguns ordinadors per a consultes quotidianes també (com ara, vaja) i dalt, en pujar l’escala de ferro, a l’esquerra comptarà amb un xicotet dipòsit de llibres (antics/vells, de donacions, de la bq…, també més o menys com estava ara però millor condicionat) i a la dreta estarà la sala d’estudi amb taules i cadires, wifi… i també amb espai per a llibres de poc ús a les vores. La resta d’espai de la primera planta de l’edifici l’ocuparan una aula gran per a restauració/pintura, dos aules per a EPA, un despatx per als mestres d’EPA i una sala d’exposicions i multiusos. El telecentre (aula d’informàtica) estem estudiant si traslladar-lo i on seria la millor ubicació. Pel que fa a l’antiga Casa de la Vila, jo també crec que mereix tornar a ser la casa de tots i ser valorada com toca. Personalment, en el meu treball final de màster jo la vaig destinar a acollir un hipotètic Museu de les Danses de Quatretonda, amb un xicotet espai a contar també la història de l’edifici.
M’agraden els comentaris, en amplitut, de «benavent», sempre tan implicat en tot el que apareix a QD. A més d’historiador, pel que ens enriqueix continuament amb les seues aportacions, se li detecta com li batega el cor per aquest poble en que res del que ens mou i convivim li resulta alié.
També m’agrada, com un apèndix i gratitud, la respota de’n Sergi. Transpua força il·lusió i implicació en el seu comés sense regatejar temps ni dedicació. Sent el que fa. Ho viu. Ho valora
i ho encomana. El poble en som testimoni. Gràcies i enhorabona a tots dos. Bona senda!.
Vaja, jo diria, de mi, allò de… «que el compre qui no el conega». No sé, alguna cosa no estaré fent bé avui que queda millor ser «malote». I dir sempre resulta més fàcil que fer.
Del comentat, del tema tractat, i en concret la biblioteca, em queda el dubte si aquest xicotet dipòsit és, o serà el suficient i l’adequat hui, o el dia de demà (i açò sense urgències).
Agraït com sóc de mena, només espere que el senyor director de QD en prenga bona nota per quant vinga la puja i renvovem el contracte de col.laboració.
benavent
Al Sr. «benavent»:
Com sol passar en tot contracte, normalment, se’ns cola la lletra menuda. Al final resulta ser que, vosté, el que busca són millores salarials contractualitzades. I jo, sense enterar-me: Me’n desdic de les lloances fetes. I li demane al Sr. director de QD. que fassa transparents els acords que té amb vosté per a que tohom que s’hi implique tinga els mateixos drets. I no em vinga dient que «pa tots hi haurà massa», que paga el poble!
Ai, foc amic senyor director! Esclà que demane millores, encara que sempre pegue en tap, bé que ho sabeu… i el cafenet aquell a benefici d’inventari. I pot desdir-se’n si vol però el que la boca erra… I si el que busqueu és baralla, vos en donaré complida satisfacció fent batalla a tot ultrança en el camp de l’honor, que la ploma tantost s’hi torna llança.
Només lamente senyor Director emborronar-vos aquestes pantalles encara que ja sabeu que allò que la natura no m’ha donat, Salamanca no pot prestar-m’ho, i després dic el que dic.
Salutacions corals (que lo cortés no quita…)
Senyor Benavent…però quina cosa diu! Si vosté és el Conseller Delegat de QD que més accions té aquí! No es lamente i vaja emborronant…que aquestos emborronaments de pantalla són actius segurs com ho són els emborronaments sobre llenç d’ Antonio Pérez, Tàpies,Picasso,Dalí… Goya…
Prompte farem la junta quinquenal d’accionistes i entre café i café repartirem bons oficis i beneficis. Les últimes subvencions han injectat riquesa i progrés…
No es queixe de Natura…la qual l’ha moblat molt bé de cap a peus…amb estil propi i mesurat verbum…equilibrat discurs i capdal argument.
Gràcies una altra vegada, senyor Benavent!
Ja veu, “tocaio” Benavent, participació en beneficis, cadira en el consell d’administració… Ve-t’ho aquí! I de manera tal que vosté no caurà en falta perquè el cafenet ara el pague jo. I això no obstant la qüestió de l’honor continua dempeus com a afront rebut és haver-me retirat públicament les vostres lloes.
I perquè veja que no en sóc de rancuniós l’informaré, havent-ho pogut recordar ja, que un tal avantpassat vostre regentà la carteria de lo poble de Beniatjar. I de tal revelació no cal que em mostre cap agraïment perquè queda demostrat i fefaent que pel que fa a la destinació, entre els nostres llinatges, no n’hi ha comparança.
Al Sr. benavent, «tocaio». (Menos confiances, per favor li demane. I que canvie de nom o de conducta)
EN RESPOSTA:
Assenyat és retre honor
a qui creus ho ha merescut.
Però en saber que a s’actitud
no correspon tal favor…,
retirar-li’l cal, Senyor,
quan de tots és ben sabut,
ser son greuge molt pitjor,
havent traït lo bon cor
de qui l’hava benvolgut.
No mescle pomes i peres:
Que si llinatges o avantpassats.
Ni vulga fugir per dreceres
fent ostentació de nostrats
familiars, segons son destí,
que és de mal perdedor.
Ací, qui litiga avuí,
som vosté i un servidor:
no hi ha altre camí.
Qui avisa no és traidor.
L’advertesc de bestreta
i li faig un gran favor:
Disculpes, serà millor;
o li done un cop de lletra
desmuntant sa paradeta
de bon xic historiadior.
PD.
Tampoc jo soc rancuniós,
ans bé dèbil i un poc moll;
però em torne molt furiós
si em trepitjen l’ull de poll.
M’ agraden aquests versos. Esperem amb vera ansietat la resposta.
«Tampoc jo soc rancuniós,
ans bé dèbil i un poc moll;
però em torne molt furiós
si em trepitjen l’ull de poll.»
Desperta ferro!
Diuen que la calcida
punxa més per seca
que per calcida.
Això no obstant he de confessar, malgrat que em reque, que a mi també m’agraden aquestos versos, no lo seu to altiu i pretensiós, i com de cert no sabré estar-ne a a la vostra alçada literària, escriuré amb poques lletres i rastres llargs.
Així que vinga, callen les paraules i parlen les llances que aital atreviment vostre ha de ser damnat convenientment per la força de lo meu braç! Lletra de batalla hau de dar per tinguda que bons han de ser, per copiats, los mots de nostro gran cavaller Joanot, «qui carn vol, a la carneseria hi tramet, e no a la casa del llop.»
I no s’hi preocupe gens, bell «tocaio» pel xafigar de lo seu ull de poll que de la primera escapçada, tall li n’hauré dat, tant que de dany re n’haurà quan siga finida aquesta baralla, que non ha de ser amb vergonya de la por sinó per guardó de lo bon llinatge meu.
I salvat l’honor, pague lo café qui en reste dempeus.
Salutacions corals
A benaventx2
En veritat estic sorprés:
Provocant-me com qui diu,
com, encara es fa l’ofés
sense aportar ver motiu?
És el món a l’inrevés!
Per respete al seu rang,
-sense meréixer’l de res-,
abans de vessar sa sang
fent-la corre com un riu,
sols l’envie a pastar fang,
que de covards no s’escriu!
Però pens que aquesta lluita,
de moment sols virtual,
pot acabar molt mal,
veient com vos s’encabrita.
Per ferotge i desalmat,
no vull passar a la història,
mentre vosté i sa memòria,
per tots serà recordat,
com un paó que s’aventa
la por a ser degollat,
per qui ha estat insultat
i rebut injusta afrenta.
Malgrat tanta ignomínia,
perquè soc ver cavaller,
resolc perdonar sa ofensa,
i fer les paus de cor sencer.
Ara, diga-m què pensa,
diga-m vosté, ara, què fer.
(De lo café parlant espere un temps encara a vore si li senta mal sense prendrer’l. De res)
Jo sóc ací l’ofés, ver cavaller, qui primer viu l’ofensa en retirar-li vosté en viu i de paraula pública la seua lloa per una qüestió pecunària. I com sabéu per llei l’honra es repara en lo camp de l’honor, más veent que en la batalla poètica tinc les de perdre, de totes totes, he cridat a les llances.
Considerant sincera l’oferta vostra de pau i treva, tal cosa s’ha de fer pública on se fan semblants fets, a l’hora de missa major després de l’evangeli i per tal de segellar-lo perquè siga durador, com de costum, mire vosté si té fill casadors que així lligarem los llinatges i si açò natura no dóna sempre podem fer-nos lo cafe, que no m’ha de sentar mal si no és que vosté aboca lo seu viri.
Salutacions corals, sempre
A bnvnt:
M’agragada son estil d’escriure
el seu gest capitulador:
Ara sí, em vincle a vos, senyor,
perquè fent´me un tip de riure
-li ho promet, sense rubor-,
he comprés que, per bé viure,
sa proposta és la millor.
Doncs, per quedar sempre amics,
penjem la llansa i la lletra,
ja que la pau està feta,
sense haure morts ni ferits.
Prengam lo café, a la fi,
gaudint-lo sense temor,
sense por a cap verí
que ens amargue son sabor.
(Tal com temieu de mi…
però també, jo, de vos).
Reste, sempre, vostre humil i admirat servidor.