DE LA RENOVELLADA ARMERIA MUNICIPAL
Vivim en l’era de la imatge, cosa que al cap i a la fi tampoc vol dir res, és una etiqueta més, però com d’etiquetes també viu l’home, ara, furonejant per pantalles properes, m’he trobat la nova imatge corporativa, vull dir, la nova reproducció de l’heràldica municipal quartondina, una renovellada cara que presenta uns trets més estilitzats, simples, simbòlics i sense tanta càrrega descriptiva, adequada possiblement als nous temps o a les noves modes.
Bé, aire nou, m’agrada, i a més del canvi que presenta té algun avantatge com per exemple.
a) La seua policromia, que tot i ser-ne monocolor, aquest pot variar a gust d’un document a un altre.
b) La simplificació cromàtica d’aquest escut pot facilitar la seua reproducció, i a la vegada obviar alguna errada que amb el temps ha pres carta de naturalesa, més concretament parlem del fet que la imatge de la torre que sobre el mar representa les armes dels Pròixida (1) és de color plata, i no blau com s’hi veu força repetida.
També caldria, i aquestos dies en parlàvem, i si aital fóra possible, fer sabedor l’autoria del traçador d’aquest l’”objecte” en qüestió, o de qualsevol altra creació.
benavent
(1) Quant a les armes dels Pròixida que ja figuren en l’heràldica local des del segle XIX cal dir d’entrada que la torre s’enlairava a sobre d’un xicotet pujolet, no debades nosaltres som de terra endins, i quan vérem les primeres reproduccions a color aquesta edificació era de color marró.
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Ai, Sr. Benavent !!!
A mi el que em fa «por» és que, com estem en temps de tribulacions, hem d’anar amb compte de no fer mudança perquè ens aperillem a que canvie prou la cosa i ens posen d’escut el cap d’un «morlaco» .
Aquest nou escut sembla més acord amb les noves tecnologies. L’altre era més d’anar per casa, més «pinturero», més d’escola, més de quadre de taller de pintura…
I per suposat que quan el pinten a l’entrada de les cases dels festers quedarà massa monocromàtic.
A veure, no sé si era el senyor Alberola qui deia quan difícil resulta copsar els matisos en una comunicació escrita, o no oral com aquesta, com ara mateix on potser jo divague interpretant a la meua manera les vostres paraules. I tot i que posaré els peus en aiguamolls, perquè les qüestions jurídiques i les actuacions del govern municipal les desconec, diré allò que pense al respecte:
Que no el considere un nou escut, entre altres motius perquè l’”oficial” s’hi reconeix perfectament, i a més que fer-ne un de nou significa engegar, i em sembla que no fa cap falta, tot un procés administratiu amb l’elaboració d’un informe tècnic aprovat per l’organisme heràldic competent, acceptat després pel plenari; per tant, i mentre això no canvie, aquest escut, diguem-li “modern”, “és el mateix”, estilitzat, versionat o com vullgueu dir-li. Fent un paral.lelisme, també quan ens xafen un document amb el segell municipal per qüestions lògiques perdrà els colors oficials que li corresponen, tampoc crec que reproduïsca exactament els detalls de la corona. No és el millor exemple, però…
Ja afirmat que no n’hi ha, des del meu punt de vista, cap canvi d’escut, dit altrament, canvi d’armes, no deixa d’agradar-me l’únic i actual escut oficial.
També s’hi pot veure aquesta nova forma com un logo, com un símbol que utilitza la imatge d’un escut recognoscible, amb l’avantatge d’utilitzar un únic color simple o base, que permetrà canviar, a gust, les tonalitats, és a dir, donar-li varietat cromàtica sobretot en negocis pantallers com aquests.
Pot ser que amb les paraules de “renovellada heràldica” que encapçalen les meues lletres haja accelerat i provocat un fet que ni pretenia, ni pensava, com és el de donar a entendre una “substitució” de l’escut oficial quartondí, per la raó ja dita més amunt, i perquè al cap i a la fi, Rosa, només són llicències “literàries” meues, ínfules d’escriptor frustrat que no van més enllà de la Séquia, però que no sap quedar-se callat.
I finalment, encara que no directament relacionat amb el nostre escut municipal, desconec si una corporació municipal ha de passar necessàriament les seues “armes” a l’aprovació de l’organisme heràldic competent. Supose que sí, si la intenció és que l’escut s’adeqüe a la tradició històrica, però sobretot i principalment, s’adeqüe a les lleis de l’heràldica. Altra cosa, ja dic, no ho sé.
Benavent desdiu Benavent
Senyor director us pregue publiqueu aquestes lletres amb què rectificar part de la informació aportada al capdamunt d’esta entrada. Concretament allà on diu:
“La simplificació cromàtica d’aquest escut pot facilitar la seua reproducció, i a la vegada obviar alguna errada que amb el temps ha pres carta de naturalesa, més concretament parlem del fet que la imatge de la torre que sobre el mar representa les armes dels Pròixida és de color plata, i no blau com s’hi veu força repetida.”
Ha de dir, perquè així és ver:
Que no n’hi ha cap errada i la torre sí que és de color blau, segons l’informe heràldic.
La confusió (clavar la pota, vull dir) s’ha produït per no consultar el treball -fet en jovent- abans d’obrir la boca, i en segon terme per pensar que si les armes del Pròixida, que són les que figuren sobre el nostre escut municipal, porten la torre de plata, aquest color havia de ser també el de la nostra, però no.
Altrament l’informe presentat per l’ajuntament a la Real Acadèmia de la Història per l’ajuntament de Quatretonda demanava incorporar a més de les barres coronades la torre de color natural d’aquesta família napolitana, és a dir, el color usat a l’escut pel Grup de Danses Populars de Quatretonda, per exemple. L’Acadèmia però, dictaminà que la torre havia de ser blava i sobre ones de color blau i plata. Per què, no ho sé, que d’altres pobles tenen la torre Pròixida i no és de color blau, tampoc són exactament iguals.
I el que la boca erra, la butxaca ho paga.
Com bé diu Benavent, no es tracta ni es vol quw siga un canvi d’escut. L’escut oficial continua sent el mateix i aquest renovellat com diu el titular només es tracta d’una versió logotitzada de l’oficial com la tenen molts ajuntaments i inclús la Generalitat. La versió oficial podrà seguir utilitzant-se, els festers i festeres també se la podran pintar.
D’una altra banda i clavant-me ja en camisa d’onze vares, pel que diu Benavent de l’heràldica i la normativa i tal, no fa molt va eixir al diari com havien de ser els escuts dels municipis valencians segons una normativa de la Generalitat o alguna cosa així i el nombre de municipis que no s’adequaven a la llei, entre ells el nostre. Si no recorde malament, deia que per trdició històrica els escuts valencians no poden acabar baix en punta sinó arredonits, els seus elements no poden estar representats en tres dimensions sinó en dos, la corona no pot ser la borbònica (com la nostra), les quatre barres o pals només els poden tindre els municipis que hagen segut ciutats o viles reials i no pot haver res per fora de l’escut (com el nostre pergamí que es posa baix amb el nom Quatretonda) si no té una llarga tradició històrica. Això és el que recorde més o menys, també pot ser que vaja errat. Per tant, el nostre escut, tot i ser molt bonic i estimar-nos-el molt perquè és el nostre, no s’adequa gens a la norma aquesta. S’ha de dir que l’anterior a aquest actual i oficial, que encara resta representat per alguns llocs com a la butaca del despatx d’alcaldia i a un quadre pintat si no m’equivoque pel mateix autor dels vitralls de l’altre dia, s’adequa més a la norma. Siga com siga, de moment l’oficial d’ara és l’oficial. Com això és una cosa que no demana pa… ja vorem! Si el poble demanara que l’adequàrem o des de dalt ens obligaren… ja faríem.
QUE JA POSATS
Interessant això que dius, encara que pense, i és un pensar només, que sense l’interés del govern de la vila no serà remogut aquest escut, no debades va ser aprovat per la Real Acadèmia de la Història, aleshores no existia encara l’òrgan consultiu de la Generalitat Valenciana en matèria heràldica. Altra cosa fóra seguir la normativa i mesures recomanades des de les nostres institucions d’autogovern, que també ens cal.
Quant al moll de l’os, el de les armes que campegen al nostre blasó, sabíem de la “mentida pietosa” que significa posseir els quatre pals de nostre senyor rei pel fet de no ser lloc de reialenc, que ens van privatitzar ells, tant de miracle i tanta història gloriosa, i tot just començar allà que anem, a mans de l’empresa privada, és a dir, a mans d’un particular, sobre això poble hi hagué a l’època que s’avalotà per a no perdre la condició de reialenc. A més, si el mateix dictamen de l’Acadèmia, ja en l’actualitat, constata la necessitat ineludible que tenen els pobles de la Mediterrània de comptar amb la dita armeria dels quatre pals rojos!
I ara ens la llevarien?, quan durant uns anys, dècades també, formarem part del casal del monarca; d’altra cantó alguns dels nobles que ens senyorejaren, cas dels Lladró i Vilanova també tenien sobre els seus escuts les quatre barres, Benicolet per exemple, amb qui compartírem amo, té en l’armeria dits quatre pals pel senyoriu abans dit aprovat per la Generalitat.
Altrament s’ha de dir que les armes de la casa reial d’Aragó i de Barcelona és la quadribarrada, la pròpia de la casa particular del rei, senyor feudal igualment, i no s’ha de considerar en termes de blau sí, o no; un detall aquest, el del blau, més propi de ciutats o territoris que comptaren amb trets distintius particulars.
Però si arribat el cas ens la lleven, com no tenim armes reials, tampoc ens correspon ja la corona, ni tancada, com ara, ni oberta com volen o apunten, i que no la bescanvien per cap corona més de cap comte, baró o d’escalafó semblant, prou!
Continuant, a les armes del rei que tenim en el cap o “jefe” de l’escut, davall, i segons l’informe de l’Acadèmia, la part de Quatretonda demana blasonar la torre dels Pròixida segons que ja era tradicional en alguns segells municipals, proposta acceptada per aquest organisme estatal però incloent-hi alguns suggeriments o adaptacions, com que la torre no fóra del seu color natural, sinó d’atzur (blau) sobre ones d’atzur i plata en camp de plata també. En la proposta quartondina devem pensar que la torre devia situar-se sobre un xicotet pujol.
I sobre si l’escut ha de ser tallat en redó o en punta, ho desconec, encara que algun n’hi ha, aprovat per la Generalitat que acaba en punta, com els de la diputacions, per exemple d’Alacant, que acaba en punta, per més que, majoritàriament, els informats pel consell tècnic solen presentar la forma redona i al timbre la corona oberta.
PROPOSTA ESBORRALLADA D’ESCUT MUNICIPAL
-I si ens lleven l’armeria reial i a més vosté renega de qualsevol altre senyor més, que ni tan sols els Pròixida que diu tradicionals vol, què hi pengem?
Doncs fàcil, només cal resseguir la tradició local, il.lustrant-lo amb armeria parlant tan seguida en heràldica. Agullent, per exemple té una agulla, els pobles que es diuen Font, tenen una font, i així mil…
-Però Quatretonda?
Blasonaria amb “les quatre cases”… Sí, que independentment de la nostra dita original, les cases en els escuts eren bastant habituals, ja que representaven d’alguna manera l’origen del lloc, de l’aldea o de la vila, tot un homenatge als primers pobladors.
-I davall? O només tindria les quatre cases?
No, home, que davall reproduiríem un cap, una cara de perfil i de format unisex, que els temps canvien, que puga ser igual home que dona. Les tradicions locals són ben acceptades pels acadèmics de la vexil.lologia, a la vora, per exemple, tens l’escut de Llutxent amb la llegenda dels Corporals a sobre.
I, au?
Home, si voleu enflocar-lo un poc, podríeu utilitzar sarments carregats de pàmpols i raïm embolicant l’escut. Tampoc li aniria mal una planta de vinya, un cep, tan lligat a la nostra història i economia.
I així quedaria, amb tres elements?
Segurament no, que els tècnics són més partidaris de simplificar, de no carregar els escuts amb elements diversos, val amb un quarter o dos, com el que tenim, que ja ens va bé.