BENEFICIS DE L’EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

El dibuix no és recent, almenys serà de l’any 1970. Fou un “regal” que li vaig fer a un venedor americà que ens adoctrinava amb les bondats del “cerebo electrónico” que estava al pèl d’endinsar a l’empresa on jo treballava. Per tot agraïment en rebre’l em va dir que jo era un retrògrad al que el progrés se’l tenia al paire i que si els que confiaren amb la màquina de vapor hagueren sigut persones com jo encara estaríem amb el carro; que de segur seria dels individus que creien que córrer a més de trenta kilòmetres per hora els oïts es rebentarien als viatgers; que el món estava canviant i que si seguia per eixe camí flac favor feia a aquells que volien modernitzar l’organització. I a sobre que hauria de tindre en compte la meua actitud!

Arguments de tant de pes —perillaven els meus cacaus— em ficaren un nus a la gola, tanmateix jo, que sóc una mica poregós, i malgrat allò que anunciava que podien fer les màquines i els invents que a l’Amèrica tenien entre mans, li vaig dir amb bones maneres que em preocupava que arribarem al dia que el “Gran Hermano” tinguera a les seues mans instruments tan poderosos que es fera realitat els somnis de l’autor de la novel·la 1984 i superar de bon tros el control sobre els humans que allà es conta.

L’americà aquell continuà parlant-nos de què si consumíem tant de paper acabaríem amb la selva amazònica, de què se salvarien tantes vides als hospitals amb tota mena d’aparells que tenien projectats, de què no faria falta tindre llibres ni biblioteques, tot estaria al nostre abast en la xarxa que s’estava construint, de què ballaríem amb la cama en alt, què sé jo les coses que ens va prometre…

Recorde que a la televisió n’hi havia un personatge d’una sèrie —en blanc i negre— que tenia incorporat un minúscul aparell electrònic per on rebia instruccions de “l’amo de la quadrilla” i  tenia que fer tot allò que li manaven sense dir ni pruna perquè si no…, al roll!

Les últimes novetats que estem veient ja ens anuncien que n’haurà cotxes i avions sense conductor; que podem dur un rellotge que pot dir, i emmagatzemar alhora, les dades que arreplega de les constants vitals de nostre cós; que el mòbil pot transmetre-les  a l’hospital perquè estiguen centralitzades i el Galé de torn actue sense estar present l’interessat pacient.

A hores d’ara l’Administració, els bancs, les grans companyies d’Internés, i qualsevol empresa que puga arreplegar informació nostra, té ja al seu abast “programes informàtics” i tant de coneixement de tot el que fem per mitjà del pc, tablet, mòbil, microxip, formularis que anem omplint sense rexistar, que, barrejant-los tots plegats saben al moment els manipuladors si tens fam, son, quina malaltia estàs sofrint ara o pots desenvolupar al futur, les teus preferències en el menjar, aficions, tendència política, sexual i…, podem seguir afegint-ne a la llista totes les que vulgues i que al remat et deixen més nu als ulls d’aquesta gent que el dia que vingueres al món.

Cadascú pot servir-se tot el que li abellisca de les bondats que ens presenta el progrés, si bé serà difícil que la mà d’aquest “Gran Hermano” la pugam esquivar, de manera subliminar està entrat en nostres vides i ens arriba a tots els racons de nostra existència sense ser-ne conscients.

Jo sé que no sóc el més indicat per aconsellar ningú, a la fi  vaig ser un col·laboracionista malgrat tindre ja un cervell mal pensat allà pels temps prehistòrics de la cosa aquesta de les màquines electròniques. En puc donar fe!

Salva

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.