El «Cant dels Motets»
El «Cant dels Motets«, el qual es canta tots els Divendres Sants al nostre poble i en diferents actes, sempre m´ha cridat l´atenció. No sé el que diu la lletra. Encara no he esbrinat si és en llatí, en valencià, en castellà…però mira per on, crec que el missatge m´arriba, no se si pel context, per la música, per la melodia o pel moment. Algun dia m´interessaré. Ignore si aquests cants són propis d´aquí o genèrics a l´església universal. Des que vaig escoltar aquests cants, sempre m´ha vingut a la memòria per associació de melodía, els cants del Misteri d´Elx i igualment m´han sobrecollit les desgarrades veus semblants a plors que a mena de gemecs van darrere d´eixa mare desconsolada i desfeta pel dolor. La nostra gratitud a aquest grup de cantors (dipositaris i guardians d´una santa tradició, per això vénen a ser com a «guardians de l´anell o del Sant Grial») que cada any mantenen viva aquesta tradició tan nostra, gràcies a la qual encara és possible- en viu i en directe- poder recrear els nostres sentits cada Divendres Sant , i Déu vullga que per molts anys. Si algú vol afegir alguna informació més completa al respecte…avant ! En principi, aquí us deixe un vídeo cassolà d´aquest Divendres Sant de l´any del Senyor de 2011. Un Divendres Sant boirós pel matí, assolellat al cor del dia fins i tot amb calor i amb «tronà» a poqueta nit la qual ha fet perillar la processó d´aquest dia.
PS Després d´haver escrit aquesta crònica, he vist a Carmen Peiró, una de les cantores i m´ha informat que els cants són en llatí, i han arribat a Quatretonda possiblement des de La Pobla del Duc.
***
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
