LA MEUA PROPOSTA (… la del quadre…)

LA MEUA PROPOSTA (… la del quadre…)

LA MEUA PROPOSTA (… la del quadre…)

escutnouAquella que volia fer en dies proppassats, almenys abans de perdrem en el rebolic de reflexions internautes. El cas però, era el fet de trobar la casa Gran o la casa del Comú oberta a tot allò de propostes i comentaris via internet, de manera que fent-ne ús de dits mitjans aprofitaré per a proposar, sol.licitar o, simplement comentar que el quadre que il.lustra aquest escrit fet de mà de l’artista Juan Oltra, retorne al lloc d’on va eixir, val a dir, a la renovellada casa de la Vila.

Fonaments:

1- El pelegrinatge d’aquesta pintura a les anomenades escoles Velles, concretament a l’actual biblioteca se suposa que respongué a les obres de fàbrica dutes a terme fa uns anys a l’ajuntament, acabades les quals no va retornar, simplement s’ha quedat diguem-ne que semiemmagatzemat, és a dir, que no té encara el seu lloc ni té cap funció, sense que açò signifique que dita obra no puga penjar a qualsevol lloc o edifici públic i municipal.

2- Sent que aquest quadre fou creat amb la finalitat de decorar i guarnir les parets de la nova casa de la Vila pels volts dels setanta, aquesta, crec, ha de ser la seua destinació, almenys mentre no s’adopte cap altra decisió al respecte.

Altrament:

No recorde, o més ben dit no sé, quina fóra la seua situació exacta i primigènia, però jo sempre l’havia vist a la sala dita de juntes, lloc per tant simbòlic i principal de la casa del govern municipal.

Anecdòticament si voleu, dir que un dia me’l vaig carregar al muscle –pesa poc- el quadre i alguna cosa més que ara no puc recordar, i el vaig posar a presidir la sala de plens o sala d’actes; el motiu no era altre que la celebració i/o organització d’algun tipus de cerimònia, digueu-li una presentació o fet similar. I no quedava mal, no, més encara en una sala tan poc ornada com aquella, d’altre cantó s’adia al lloc perquè representava l’escut del poble fet amb colors vius però suaus.

La meua voluntat era de retornar-lo, passats ja uns dies en què l’acte havia finit, a la planta segona d’on l’havia tret, sabia que era la meua obligació sense que ningú m’ho haguera manat, però quedava bé allí! Ja sé que no és l’escut “oficial” de la Vila, i què? No obstant això però, forma part de la seua història, de la seua tradició, que ací, i entre nosaltres, creiem molt en allò de “a lo vell foc en ell”. I allí que va quedar, si senyor, atorgant-li color local i municipal a dita sala, presidint els plens dels senyors regidors i d’altres actes semblants, almenys fins que s’iniciaren les obres de renovació i reconstrucció de l’ajuntament. Encara que si el despenjren abans jo ja no em vaig preocupar, ni vull tocar, bé s’ha de dir.

Actualment sabem que aquesta icona no pot exercir la funció representativa de l’heràldica oficial quartondina, sí la històrica, i com no podria ser d’altra manera podeu destinar-la allà on siga més convenient, fins i tot, el magatzem o aquell altre lloc on puga millor conservar-se, tot i que em sembla que no disposem d’un cabal o patrimoni pictòric tan abundant, és, però, una decisió.

Innegable és que negocis d’aquesta mena es fan cara a cara i no cal tirar tant de llapissera, però d’alguna manera hem d’omplir la pantalla.

benavent

DESPRÉS D’ALLÒ QUE S’HA ESCRIT

“Compartisc” de Culturtonda, Qulturtonda? (vaja bordall que li he empeltat!), empresa i mampresa informativa municipal de caràcter eminentment cultural, si es pot dir així, la notícia relativa al recent èxit de la ramaderia Benavent. Aleshores felicite efusivament el seu responsable, i com no puc obviar-ho, i com sé que els reconeixements obliguen a mantenir-se en la línia i a millorar-la si cap més encara, perquè els èxits em sembla que ja no li són estranys a aquest bon ramader, em pregunte dic, si la nostra llengua és incapaç o té alguna màcula que la impossibilite per a donar nom a aquests animals ja que, almenys pel que llig en premsa com és el cas de la notícia esmentada, majoritàriament, per no dir que tots, són en castellà.

Em direu que és la tradició, jo dic que la castellanització i la moda tenen la mà molt llarga, també s’advoca la genealogia i el sistema de posar noms a les cries per tal d’identificar-les, no sé, però el resultat és que quan tinc oportunitat de conéixer pel seu nom aquestos bòvids a mi em sembla que ens trobem immersos en una autèntica devesa andalusa i no a les vores del Buscarró, precisament quan la tradició és un dels pilars, un dels fonaments bàsics aportats per al manteniment de la seua pràctica festera, una tradició que alguns han dut a convertir-la en llei, una llei d’identitat del poble valencià.

Doncs a mi, i en el cas concret dels noms, de l’onomàstica, que no ha de ser una cosa menor, la identitat valenciana no la veig per cap lloc, començant per la veu “ganadería”. Digueu-me ignorant i desconeixedor del món de la ramaderia, certament, també sóc un poc àcrata (queda bé la paraula no?) en algunes coses. Ja dic, no sé, i de cada vegada menys, per això parle.

6 Comentarios

  1. Sergi

    Hola Rafa. La notícia de la ramaderia crec que no l’hem compartida a CulTurTonda. De tota manera, ja posats en el tema, jo pense com tu i no entenc eixa mania de batejar els animals en castellà i d’utilitzar altres paraules en castellà per al món dels bous al carrer sent que els bous al carrer són una tradició valenciana. Supose que serà com en tot, que s’ha castellanitzat i en alguns àmbits la recuperació del valencià va més lenta que en altres que potser ni arriba. Pel que fa al quadre de l’antic escut de Quatretonda, de moment ja ha tornat a sa casa, la Casa de la Vila, d’on no hauria d’haver eixit ja que tenim poc patrimoni i el poc que tenim l’hem de conservar bé i valorar-lo. Perquè no siga l’escut actual no l’hem de fer desaparéixer, ja que forma part de la nostra història i a més a més és obra d’un artista local. Ara estem buscant-li una nova ubicació dins de la Casa de la Vila. Podeu proposar.

  2. benaventb

    Alguna altra pàgina del Facebook devia ser, que no en trepitge tantes, però bastant actives i interessants, com Culturtonda.

    Si el quadre de l’escut va pelegrinar lògicament va ser per les obres, i qualsevol lloc municipal com pot ser la Biblioteca o la primitiva casa de la Vila, per posar algun exemple, poden ser també un bon siti, ara, que per a tindre’l semiemmagatzemat i, possiblement com estava sense les millors condicions d’il.luminació, què millor que aquell hàbitat per al qual va ser encomanat.

    Sé que allò del nom dels bòvids pot ser cosa menor, alguns ho pensaran així, tot i que també i amb la llengua, poca broma, d’ací que recórrer al tema de la tradició per a defensar la festa, la qual cosa em sembla perfecta ni que siga des de Quatretonda estant, obliga un poc més al respecte, i no parle ara ni de Quatretonda ni dels seus ramaders.

    Altrament, bon treball el que porteu a CulturTonda, tot s’ha de dir, cultura local, no localista. La cultura com a motiu vista des del poble, la comarca o el país, tant s’hi val.

    I precisament mirant les fotografies de la ruta d’Avenc m’ha revingut aquell pi mort per culpa d’un raig perdut que, a la mateixa boca del pinaret de l’Avenc, mostrava perfectament sobre el seu tronc el camí resseguit per la llança de foc fins que se l’engolí la terra; haguera estat aquesta cicatriu un atractiu més a comentar per l’amic Gustavo. També resultarà curiós el fermall que tanca i per qüestions de seguretat impedeix l’entrada a l’Avenc, talmement perquè no li reballem cap roc més. Jo mateix he renovat en alguna ocasió el pany sense passar les despeses a l’ajuntament, altruista que és u. És una solució pràctica i em sembla que efectiva donades les circumstàncies en què vivim.

    Allò que no m’ha agradat mai és la tanca d’obra, és a dir, com quedaren les dos o tres files de blocs, o com es diga aquest material, despullades d’una mínima arrebossadeta que la feren més amigable amb l’entorn i a la vista. I ja posats, i si cap dins d’alguna d’aquelles subvencions retoladores, un cartell o plànol informatiu, tot i que açò, no sé, entre el pas del temps que els fa malbé i la malvestat dels homes, no sabem com o on pot anar a raure. Almenys però, els paletes tingueren la bona pensada de plasmar per a la posterioritat alguna de les circumstàncies de dita encomanda que ja no s’haurien de perdre, pense.

  3. Rafael Benavent

    Excel·lents aportacions, les de’n benavent i les de’n Sergi. També jo ho observava en desgrad, però no se m’havia a cudit esmentar-ho ni demanar-li-ho al Sr. ramader tot i tenint aquest espai tan apropiat per fer-ho. Esperem la seua bona acollida. I aprofitant l’avinentesa, per què no sol·licitar al nostre distingit director d’aquest espai que s’implique també en descastellanitzar-lo (perdó, vull dir valencianitzart-lo) en les seues indicacions?. :»Introduce tus datos…». «Publicar comentarios…».Pel que a mi respecta pot rebaixar-me la paga i dels guanys que vaja obtenint anar fent front als canvis. Quí més s’apunta?

  4. Salva

    A mi m’havien dit i assegurat els que em contractaren que açò de la QD era una empresa “sin ánimo de lucro” i que tot es feia “de gratis”.

    Ai, ai, ai, que com estic tan re ̶ lluny…

  5. Sergi

    El pany del tancat de l’Avenc sí que és veritat que és barat i més o menys eficient. Pel que fa a la senyalització, en això estem. És una cabuderia meua senyalitzar patrimoni de la Serra i del poble -entre ell l’Avenc- i un objectiu de l’Ajuntament en el qual ja estem treballant a vore si de dalt ens donen una ajudeta, també perquè la senyalització de la Serra va ser una opció molt votada en el passat procés de participació ciutadana. En quant a això d’arrebossar la pareteta que envolta l’Avenc per a integrar-la més, la veritat que no estaria malament. A vore si més avant poguera ser…

  6. bnvnt

    No passeu pena, senyor Alberola, que tot s’arregalarà si el pare cobra, a més, i ara que parlàveu de coses humanes i divines ve a tomb dir-vos que ací, i entre nosaltres, es cantaven o resaven de temps vell uns singulars gojos de la vall d’Albaida que deien, entre d’altres coses:

    «Tira Quico la persiana
    i lleva les hipoteques.

    Senyor meu Totpoderós
    dóna’m salut i pessetes».

    I veieu, no demanem massa, i entre Rafels, i no sé per què, sempre queda a benefici d’inventari.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 3 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES