SENYORA DE LES FONTS
In memoriam d' Isabel Benavent Bella:
"...Trobarem a faltar el teu somriure
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí
però el record de la Vall un vas viure
no l’esborra la pols del camí…»
Dama de les fonts,
dels carrers i dels cantons…
quintaessència del teu poble
de la plaça i del forn.
**
Trobarem a faltar
ta presència,
les cadències i acordes
del teu malnom…
**
Recordarem
senyoreta
el teu somriure
i pregarem per tu
al Gran Senyor.
**
Contarem als nostres
que ja eres llegenda
i singular personatge
del nostre entorn:
sense medalles
poc d’equipatge…
ja eres un mite viu.
Que pa ser estimada
només fa falta
ser bona persona
primavera,tardor
hivern i estiu.
Pepe Romero-Nieva
Juny 2006
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Aquest poema li ho vaig dedicar a Isabel poc després de morir. Avuí, he decidit publicar-lo. Sentia molt afecte per ella. «Ai Don Kosé, ai Don Kosé…! « ressonen, una i altra vegada les seues paraules a la meua ànima.
Aquest poema descansa juntament amb ella al cementeri de Quatretonda.
La família així ho va creure convinent. Isabel«La Guitarra». Sempre en el record.
De la tia Isabel m’en recordaré sempre !!!.Quan era petit, passava tots els dies pel seu carrer, ella eixia a la porta i amb el seu somriure càlid com el sol, em rodejava a la mateixa vegada que em deia:
– Ai el meu Robert, que bonico és !!!!, Ai, ai, el meu Robert, que guapo és!!!.
Descanse en pau.
Sense que fóra aquesta la seua intenció, potser, i vist des del temps, el millor homenatge li’l feren aquells que retolaren un dia la font amb el seu nom.
«M’agrada». El títol de «Senyora de les Fonts»
Una persona em va dir dilluns passat que se’ns havia oblidat dir que Isabel era «l’ampaperaora» oficial de l’almacent de Fernando Calorí. Així que per a que conste en acta, ací ho deixe escrit.
Segons m’ha dit Fernando, ja podria haver buscat en tota la Vall d’Albaida que no hagués pogut trobar cap empaperadora que empaperara més ràpid que Isabel. I complia totes les ordres, tal qual li les donaven.