EL SETRILL DE L’ENTENIMENT

Vaja per davant que jo sóc un semat.

Sí, no és necessari que ningú m’ho diga. Sembla que en el moment de nàixer, i amb el setrill habitual, no em tiraren per damunt l’oli especial, eixe que n’hi ha allà al terreny on tothom espera fent cua per vindre a aquest món; amb ell t’arruixen i impregnen unes particulars aptituds de fàbrica que per a uns són més útils i beneficioses que per a altres; no sé si depèn de la quantitat que li’n queda a l’encarregat de la feina en el teu personal moment de veure la llum o perquè n’hi ha tràfec d’influències, que pertot arreu la cosa s’estén com ho feia la Marabunta.

No he entés mai el deliri −estat d’excitació violenta en què cessa d’obeir la raó−, en el que els humans es deixem arrossegar al convertir-nos en fidels seguidors d’un grup de persones que es dediquen a una tasca on el producte de les seues activitats, poc o no res, ens poden aportar algun benefici a les necessitats personals; si de cas contribueixen a fomentar el consum desbocat d’adrenalina i, per allò que es veu massa sovint, produint una dependència difícil de llevar-se de damunt.

Hem vist l’enfrontament violent d’aficionats seguidors d’un equip de futbol de la seua nació que, com si estigueren en una guerra, es barallen −alguns navalla en mà−, amb gana contra individus d’altra i, tanta gana li’n fiquen, que s’ha arribat a produir la mort d’un rival.

Supose que l’instint de conservació del ramat ens du a protegir-lo front a altres mortals que no són integrants del nostre. Els mamífers som gregaris −no sé si tots; no li fa ara els meus coneixements en la matèria−, i sembla que nostre ADN ens espenta a batallar contra l’invasor sense que en siguem plenament conscients i al remat ho fem instintivament. Però pregunte: no hem adquirit un nivell d’evolució social on nostres pràctiques purament animals s’han anat llimant i controlem millor el neandertal que encara tenim agarrat als muscles?

Nostra cultura, la que sembla que ens ensenyen a l’escola, a casa i a la societat, no ens encamina a reflexionar i actuar segons l’elaboració assossegada del nostre enteniment? Pel que pareix, les neurones que reberen eixe missatge benefactor són de les més fluixes del cervell de l’homo sapiens, que es creu i diu civilitzat, i contemplem amb pena que està tornant a dominar-nos la part més fonda i elemental del rèptil, del qual opinen els savis que és per on passà eixe ésser avantpassat nostre durant l’evolució.

Parlava de futbol i no entendré mai que se siga “hincha” d’un equip que està a més de tres-cents kilòmetres d’on es viu −de vegades a més de mil o deu mil−, i en veure’l jugar, si perd el partit o l’àrbitre fica la pota (!), s’agarre un bon botó o s’entre en baralla amb qui diga cosa contraria a les bondats del venerat conjunt del baló. Incomprensible!

I aprofitant que el riu Túria passa per València −sense aigua, clar−, em corre pel cap i volguera saber si els ciutadans electors, en votar als representants que ens tenen que guiar i administrar l’assumpte de la res publica, ho fem perquè hem reflexionat serenament veient i estudiant avantatges i inconvenients del PLAT que ens ofereixen els candidats o, perquè igual com actuen els seguidors d’un equip de futbol, hem decidit que el nostre conjunt sempre és i serà el millor.

Tot i això, amb les qüestions culinàries, m’han dit els que en saben un cabàs, que actua més el patró genètic del cos que la ment racional i, si t’encantes i et deixes dur per la gola només, pot afectar-te al sistema digestiu. I com ara ja no s’estila un bon pessic de bicarbonat…

Si bé com jo sóc poc menjador no estic facultat per opinar-ne amb equànime coneixement de causa.

Au! A gaudir de la festa!

Salva

PS − Molt de “cuidao” amb els bous…, tenen ”cuernos” i poden fer molt de mal.

Zona de los archivos adjuntos