LA BIBLIOTECA HA MORT…
LA BIBLIOTECA HA MORT…
En tot el d’allò de les progamacions d’actes i d’altres motius diversos he pogut llegir com, i d’una manera natural, s’hi fa esment al siti o local de “l’antiga Biblioteca”, o de la “biblioteca Vella”, que ara no puc precisar més.
Un nom aquest –antiga Biblioteca- de creació espontània i natural, que respon a un fet històric i n’és per tant fill d’un moment determinat, no debades de Sala de llibres i de lectura és com l’han coneguda una gran part dels quartondins, concretament tots aquells que tenen menys de quaranta-cinc anys, que ja en son un bon grapat. Amb nou i vell solem determinar i diferenciar aquells noms genèrics coincidents així, i entre nosaltres, recordaria ara l’assut Nova, el pou Nou, la vinya Vella, les escoles Noves o les escoles Velles… És a dir, i per generació espontània, seria el nom que en realitat li pertoca.
Aleshores, quin és el problema em direu, doncs que aquesta casa de traça tan simple i discreta, menuda, amb portalada i reixes laterals, balcó sense massa pretensions i dos finestretes superiors per tal de fer més alba una petita cambra o andana, les típiques golfes destinades tants anys a la cria dels cucs de seda, és o representa la independència jurídica i la voluntad de ser poble, del nostre.
Ca la Vila, com popularment se’n deia, significava posseir el titol de Vila, és a dir, comptar amb independència jurídia i municipal a més d’un terme propi i particular, un títol que aconseguiren el quartondins a darreries del segle XVI no sense pocs esforços, tant personals com econòmics.
És per tot i per això que, tot i anar contra natura, és a dir, contra la forma natural i popular de crear noms per part de lo poble, que demanaria un xicotet esforç per part de les institucions a fi de conservar, i de recuperar si és tal cosa possible, la denominació històrica d’aquest edifici, ja siga en forma d’escrits o d’un possible rètol que recollira una tal significació històrica que podria bastir-se d’una forma semblant a: “Ca la Vila” “antiga casa de la Vila”, “sala del Consell” o, “la Biblioteca mort, visca Ca la Vila!”
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Vosté sí que és un mestre com cal!
Haurà llegit que per a mi el “ca la Vila” està present al meu escrit CORDÓ UMBILICAL, encara què allí he fet un preguntat i pel que estic veient la imatge que he ficat sembla que: o tothom a Quatretonda és molt jove o els que poden reconèixer el lloc no els va l’assumpte de l’Internés.