FAL.LERES

FAL.LERES

Ja saben que de fal.leres cadascú se n’agarra tantes com vol i d’això els metges no fan cura. I d’entre les meues, de les confessables dic, que ja deuen saber alguna cosa ni que siga per avorrició, s’hi troben les dels noms del carrers, almenys dels nostres carrers. La qüestió de tal manera és així que quan es dóna el cas que per la megafonia servidor sent algun ban, en què creuen que m’hi fixe, doncs sí, en la relació dels carrers, sobretot quan com passa en aquestos dies de festes i prefestes, s’hi fa relació d’actes i esdeveniments que han d’ocupar diferents vies urbanes.

D’aquesta manera i no fa molts dies encara d’això el PLQ anunciava per megafonia, i en aquest cas crec que es tractava de la Volta a Peu, la qual havia de passar entre altres llocs pel carrer Nou, plaça del Campanar i Mare de Déu del Carme, totes tres denominacions bones formes populars i naturals però mai oficials, a les quals podríem sumar la placeta d’en Caus. I no pensen que tinc un feix de memòria, no, que en vaig prendre nota per tal de no oblidar-me’n. I de tot això en vaig restar alegre.

He de pensar, no ho sé tampoc, que la causa de l’ús d’aquestos noms en compte dels oficials corresponents: Crist de la Fe, plaça dels S. Joans i Verge del Carme, arrancarà de l’organització de la Volta a Peu perquè darrerament i des de l’estament oficial local, curosos com són de les coses legals, van utilitzant majorment les formes “normatives”, bé siga per megafonia o per escrits. De tal manera que en bans posteriors relacionats amb el subministrament d’electricitat un, i la Cavalcada de festes, l’altre (ho sé perquè ho he confirmat buscant-ho al web municipal), ja va desaparéixer el popular Nou, mantenint-se, això sí, la placeta d’en Caus (que per a mi que sempre ha sigut la placeta, encara que açò siguen ganes de tocar els cordons), i la plaça del Campanar.

I LA TRACA

O la mascletada, que eren dies joiosos de festes, va ser assabentar-me per la dita veu pública d’una quasi que homonímia en la toponímia urbana quartondina, no debades en l’anterior ban relatiu al subministrament elèctric s’hi feia esment de tres carrers anomenats: “de la Font”, “de la font Vella” i “de les Fontetes”, que no sé si es tracta de tres carrers diferents o d’un mateix carrer amb tres noms, perquè supose que no han de parar molt lluny els uns dels altres, així que no em va quedar altre remei, fent la menja com m’hi trobava, que perseverar i escoltar de nou la repetició del ban, cosa que em confirmaria que era tal com ho havien anunciat.

No sé si es tractarà d’una errada, perquè tres noms tan parells i sobretot per a una realitat que si no és la mateixa és tan semblant i tan pròxima que ho sembla, porta peu, i a més sobre tres carrers, sobre tres rètosls que deuen ser tan propers físicament. Un fet que pot crear confusió, entre altres coses, i a falta de base documental (que ens pot portar a posar la pota i la peülla), perquè la Font i la font Vella, és per a mi el mateix nom, i les Fontetes, si voleu, és el nom del seu barranc, però, Déu ni do, que uns tant i d’altres tan poc!

Ara que ja sabeu, tot fal.leres, o que qui no pot sembrar espigola! No feu massa cas.

benavent

P.S. I ANÈCDOTA. Fa anys, molts, feren ací un concurs de fotografia local que per estètica, costum i època encara era en blanc i negre. Els guanyadors de dit torneig plàstic, crec que fotògrafs aficionats de Xàtiva amb dos fotografies de bona qualitat ocupades, encara que no recorde l’ordre, una d’un dels miralls o obertures de la base de la torre o campanar i l’altra, precisament, del taulellet primitiu que retolava el repetit carrer de la Font. A hores d’ara supose que perdudes, o no!