EL NOU D’OCTUBRE I L’HOME DEL CAVALL QUE HI HA AL PANTERRI.

EL NOU D’OCTUBRE I L’HOME DEL CAVALL QUE HI HA AL PANTERRI.

Ja tenim ací una altra vegada el 9 d’octubre i, pel que he vist al Cap i Cassal, els regidors de l’ajuntament han ficat pels carrers de la capital un cartell o rètol —que no sé com s’ha d’anomenar amb llenguatge normalitzat—, que haureu vist en la foto que he enviat.

Allí es parla d’unes paraules del testament del rei Jaume I el Conqueridor; sí, d’eixe que està al “Panterri” de València i que al seu davall, ja fa una caterva d’anys, unes persones, bons fidels d’opinions encontrades, s’encarreguen de muntar un canyaret que dóna motius perquè els diaris locals ens conten com ha anat la festivitat d’un esdeveniment que de segur més de la mitat dels habitants de la Regió, País, Comunitat o Regne, —jo vull ser respectuós amb el d’enfront sempre—, no saben si es tracta d’una festa d’herència blavera o d’algú, del temps de Mari Castanya, que fou important amb això de l’inici de la festa de Sant Josep…, que dels del “Levante feliz” es pot esperar de tot.

I ara que ningú ho prenga a rissa perquè fa uns anys, quan encara vivia jo a València, vaig tindre l’ocurrència de hi anar —al “Panterri” clar—, i una parella de terra endins que tenia al meu costat, la dóna li ho estava explicant a l’home de manera que ell va comprendre de seguida que el susdit personatge que hi n’havia es va desfetjar per introduir per aquestes terres la costum de la crema de les restes del treball de l’hivern dels fusters i que per la qual cosa al remat acabarem fent aparèixer les falles i contava que també les fogueres d’Alacant.

“Líbreme el Cielo” de què jo entre en discussió amb els amics de l’Aragó i de la Catalunya perquè el senyor rei conqueridor va tindre la barra de no donar-los ni un trosset de Xarq al Ándalus —que així s’anomenaren les terres de per on vivim ara des que vingué per ací el moro Mussa—, i se sent dir que a sa majestat li han pres els catalans i els aragonesos una mica de mania. Mira que no deixar-los tastar res de res del país dels sarraïns?, ells, ambdós nòrdics territoris plens d’autonomia —com diríem ara—, que tant li havien ajudat amb la conquesta de “l’infiel” —que al remat, i segons diuen els estudiosos, la majoria que per hi vivien eren tan hispans-romans com els que venien del nord, el que succeí només és que s’havien canviat de religió—, els companys del de la conquesta passaren la mà per la paret. Un desagraït de cap a peus fóreu vos, Senyor Rei en Jaume el primer!

Malgrat allò que acabe d’escriure he de dir-vos, Senyor rei, que m’agrada la frase que s’ha publicitat per tota València; crec que ha sigut una bona idea dels respectables regidors actuals. Tot i que, si esteu gaudint de la vida eterna al Paradís destinat als homes il·lustres, veureu que no s’ha fet massa cas d’allò que en la voluntat testamentària vàreu demanar perquè, doneu-se’n una ullada i fixeu-se’n bé, reflexioneu una mica sobre el borró que hi ha damunt del cartell i veureu que algun fidel de pensament contrari a vostres paraules li ha donat a l’esprai amb gana.

S’adoneu que estem com fava: igual estic que estava?

Salva

PS — No sé, si heu arribat llegint fins ací haureu vist que té poc trellat el que dic, però volia escriure sobre el 9 d’octubre i açò amb tant de poc llustre i desmanotat, m’ha eixit de les tecles de l’ordinador.

BONES FESTES DEL CRISTO.