Seleccionar página

N’HI HA DE RECORDS…

N’HI HA DE RECORDS…

N’HI HA DE RECORDS…

N’hi ha de records constantment retornant un dia sí i un altre també, com les ones de la mar vénen a besar l’arena. Talment em passa a mi de tantes vegades com recorde quan el camí de Xàtiva faig, prou sovint per cert, un fet, o succés podríem dir, que per circumstàncies personals i socials em va afectar plenament. Personal, perquè fou un de bon matí quan el meu germà gran que aleshores treballava a Xàtiva, encara de nit, va veure com la carretera li desapareixia, literalment, de sota els peus, o millor dit de davall les rodes del cotxe, la carretera havia badat, producte d’una solsida i esfondrament fent que l’auto, amb motor posterior, es deixara allí “les barres”, més ben dit la barra de la direcció; el conductor, més l’ensurt que cap altra cosa.

  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
Allò devia ser pels setantes, del 71 al 76, segurament, tot i que sóc incapaç de precisar-ho més, i el lloc concret aquell tronçó de carretera que fa un planer entre el corral Blanc, passat ja l’encreuament a Benigànim i la corba que deien de la caseta de Sombrero, concretament el punt on la carretera fa un gual que desaigua la vessant de la muntanya, unes aigües que possiblement foren la causa més pròxima d’aquella sobtada esllavissada.

Aquella carrera feta sobre la pell de la calçada que mena a Xàtiva va significar el seu tall i tancament durant un període que tampoc puc recordar ara però que jo diria es va allargar cosa de bons mesos, de manera que Quatretonda com tots els veïns dels altres pobles de la redor que s’havien de traslladar a ciutat ho feien per la via dita oficialment de Quatretonda a la Barraca de Macari, és a dir per Benigànim, aigües de Bellús i Balneari per tal d’enganxar amb la nacional que discorria, discorre encara, per tot l’estiuejador Bisquert, una carretera plena de revolts i de cotxes, dels secanistes uns i molts altres que la transitaven perquè aleshores tampoc s’havia fet encara el túnel i autovia de l’Olleria. Així que riu-te tu del passacarrretera del “Lutxentino”, aleshores el mitjà més habitual de transportar-se de molta gent.

I per això que dic que socialment també em va deixar una marca que la mateixa carretera s’encarrega de recordar-me ara i adés sobretot, perquè a sobre d’aquell lloc i punt concret els responsables de manteniment de la dita via no deixen de pegar-li puntades i de refer-la amb alguna que altra solsideta, com ara fa cosa d’un més llarg que l’han quitranat de nou. De manera tal que ja em tens a mi, quan per damunt hi passe, servint-me i actualitzant aquell record: “Ací és on va caure…”

Perquè n’hi de records… que cent anys duren!

benavent

 186 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics