MAI VAIG SER CAÇADOR!

MAI VAIG SER CAÇADOR!

Haig de confessar que m’haguera agradat ser caçador, sobretot per resseguir i imitar aquella figura de l’avi, de l’únic avi que he arribat a conéixer, tampoc massa, tampoc, que traspassaria quan jo a penes si abastava els nou o deu anys, o potser menys, i que pel que sentia aleshores i he sentit dir després igual tirava cordes pels barrancs pescant a l’anguila, les he vistes jo eixes cordes, que posava “la parà”, he jugat també amb una flauteta de canya que servia per a citar el tord o, potser per espantar el mussol, no sé molt bé com va la cosa, igualment també, quan venia de Simat, a peu i travessant la Serra, solia venir acompanyat del seu gos coniller, almenys el que jo li he conegut, Leal, li deien. En definitiva que era d’una d’aquelles, de tantes persones de poble, que els deixaven al mig del camp, del no res i se’n reeixien.

Dic açò perquè de normal sempre faig costat els caçadors, certament que n’hi ha que fan mal, molt, no respectant les normes o fent malbé propietats que no són seues i d’altres actuacions que van contra el bé comú, però això també passa, fer les coses mal, entre els conductors, els polítics, els professors… D’ací que jo m’alegre quan llig notícies com aquella que vaig sentir, no fa massa, sobre un nou tipus de lliga o envisc que podria facilitar la supervivència de la caça en “parà”, no sé quin seria l’abast de la notícia, ni en quin punt del procés s’hi trobava però a mi em va semblar una bona nova.

I per aquells dies també vaig poder llegir un d’aquells rebots de la Xarxa, compartició crec que se’n diu específicament, una d’aquelles entrades que van rebotant de bloc en bloc, en aquest cas de l’actiu Juanjo Climent, i en el qual l’autor d’aquell text compartit se’n queixava del poc, per no dir que cap, cas que els mitjans de comunicació havien fet a una protesta dels caçadors duta a terme pels carrers de la vila de Madrid. Crec que aquest autor era, és, o ha estat periodista, per tant sap de sobres com funciona això de: plou a Madrid…, o n’hi ha un “atasco” a Madrid i l’embós és a tot Espanya. A més que per altra banda són empreses que estan per guanyar-se els quinzets, fet que no les lliura de ser criticades.

Acabat de llegir l’article, però, qui n’estava embossat era jo, perquè ja no sabia si criticava els mitjans de comunicació, crítica constructiva pensem, o en realitat el que pretenia era “atacar” aquelles persones, ideologies o polítiques amb les quals no sembla que compartís res, o almenys és la impressió que em va donar a mi, que al cap i a la fi es tracta d’això, d’un article d’opinió d’Antonio Pérez, crec recordar, i del qual text vaig despenjar, com diuen ara, algunes mostres:

“Una quincena de ecologistas monta cualquiera de sus consabidas astracanadas y veinte televisiones la convierten en la noticia del día. Ciento cincuenta mil pescadores y cazadores marchan por la Castellana madrileña y llenan a reventar toda la Gran Via y no merecen ni una sola línea en ninguno de los periódicos nacionales.”

(…)

Esas gentes, por mucho que se las ignore, se las ningunee, se las oculte, existen e, incluso, señores de los partidos políticos, hasta votan. El domingo manifestaban un profundo enfado ante las agresiones que soportan. Hoy se une a ello el absoluto menosprecio mediático. Estuve con ellos y si algo pude comprobar es que, se les intente silenciar o no, esta vez y de ahora en adelante ya no se van a quedar ni callados ni quieto. Y hoy están aún más enfadados que el domingo. Nada más natural. Ese mismo domingo una manifestación de 15.000 personas en Barcelona contra el Plan Hidrológico del Ebro, auspiciada por los separatistas, copaba titulares. O sea que la cuenta es muy clara. Cada separatista hidrológico vale por diez pescadores y cada ecologista haciendo una gansada por 10.000 personas normales. Y más si son de campo.

Personalment, ja dic, estic d’acord amb la crítica plantejada als mitjans de comunicació, però a les postres sembla que la “patada” al cul no la reben aquestos mitjans sinó tots aquells que diu “separatistes” o aquelles altres que com els ecologistes s’hi dediquen a fer “astracanadas” (valdria per pallasadas?) i “gansadas”, persones totes aquestes que amb connotacions tan negatives són la cara B d’aquelles altres dites al text “personas normales”, cara A, dic jo.

En definitiva que m’hi solidaritze, de cor, amb els caçadors i pescadors, sinó per mi, pel meu avi i perquè representen tota una cultura que admire i respecte. Altrament també és un bon text per a comentar els articles d’opinió, entre d’altres valors, ara que també, què els he de dir jo amb tantes “astracanaes” i “gansaes” que fot u per ací.

benavent