
ARA, POTSER, CALDRÀ POSAR-LI UN NOM A LA COSA

ARA, POTSER, CALDRÀ POSAR-LI UN NOM A LA COSA
Sí, perquè benvolent o malvolent la gent li l’acabarà posant si ho creu necessari, el nom dic, i com passa manta vegades al marge, o en contra, del nom que puga tindre o no oficialment.
Llegia fa quatre dies al web de “Quatretondainformació” la notícia de l’acabament de les obres de reforma de l’edifici nou de les escoles velles, que no és cap contradicció, mes ja veus tu quin nom, “Velles”, però si són més joves que jo!, fet cronològic aquest que no m’agrada ni un pèl.
Si aquest edifici, com resa la notícia, s’ha convertit en un nou centre cultural i educatiu polivalent a la vora o paret per paret amb Centre Social, tal vegada caldria anar pensant, o millor, caldria pensar a dotar-lo d’un nom específic i propi, això sí, sempre que no s’adopte o s’assolisca la forma popular de Centre Cultural i Educatiu “Escoles Velles”, que recalque, ni cinquanta anys tenen encara.
Bé, per si de cas, i si n’hi ha cap necessitat de d’optar per un nom diferent tinc alguna pensada al respecte, una proposta com puguen haver-ne d’altres, de diferents i de millors, com per exemple els noms de mestre Codonyer o el de mestra Elvira Veres. Són noms que vénen d’antic, i què voleu, u és d’abans de les escoles Velles, però ambdós personatges tingueren una gran influència en el procés cultural i alfabetitzador de la societat quartondina entre segles, primer l’un i després l’altra, mestres tots dos molt recordats per generacions contemporànies i posteriors.
Que d’homenatge pels serveis prestats pels personatges Codonyer i Veres ja els n’havien d’haver fet les generacions anteriors, certament, i els en feren, que a Codonyer dedicaren els seus veïns una placeta, la dels en Caus, l’any 25, parle de memòria, justament l’any en què l’ajuntament, presidit aleshores per Victoriano Alberola, concedia per unanimitat de la Corporació un “vot de Gràcies” a Dª Elvira Veres pel seu treball, i entre d’altres motius, destacaria jo, per haver engegat aquell mateix any un projecte tan capdavanter com fou la creació de la biblioteca Circulant Concepción Arenal de Quatretonda, un dels factors que segons l’estudiosa Carme Agulló va propiciar una reducció de la taxa d’analfabetisme molt espectacular i per damunt de la mitjana comarcal i provincial.
Vingué però, la República i acabà una guerra, i la mestra d’ideologia blasquista fou depurada, suspesa temporalment, i encara que no seria apartada definitivament va ser inhabilitada per a exercir qualsevol càrrec i a sobre la traslladaren, forçosament, a la província d’Albacete, tal vegada va ajudar un poc també l’informe positiu, emés entre d’altres per l’ajuntament quartondí, per tal d’evitar un mal major. Del Codonyer, en canvi, a hores d’ara no sabria dir si encara conserva la seua plaça, per motius justificats, és clar, no debades en Caus és el nom tradicional i primer de dita via.
En definitiva que per la singularitat i trascendència en el temps de la seua obra, per la seua relació directa amb l’escola i la història de la lectura pública del nostre poble pense que, si n’hi ha cap oportunitat, Codonyer i Veres, el nom dels mestres, haurien de tindre un lloc en la memòria física col.lectiva, bé siga ací o bé aprofitant qualque altra oportunitat, com per exemple dotar l’EPA, o l’escola Infantil, o la sala de… de nom particular i propi, si és que no en tenen, clar, que igual bade.
Això sí, la veu popular batejarà sempre com més i millor convinga, que tampoc sempre convé, perquè natura només fa allò que és necessari.
benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
COMENTARIS