EN DIES PASSATS: HIMNE DE SANMARTÍ I INTERPRETACIÓ D’ENRIC BENAVENT

EN DIES PASSATS: HIMNE DE SANMARTÍ I INTERPRETACIÓ D’ENRIC BENAVENT

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En dies passats: Himne de Sanmartí i interpretació d’Enric Benavent
Han passat uns dies, en dies passats i plegats, que jo llegia a QD una entrada sobre la festa de sant Martí de Miguel Miñana, un “remake” o republicació d’una entrada anterior del mateix autor on se’ns feia sabedors del treball de recuperació de la música de l’himne de sant Martí, potser un treball no valorat merescudament, com sol passar, més encara quan Miñana manifestava la seua clara voluntat perquè “se pugueren recuperar altres cançons del poble com les de batre, les dels quintos, o la de l’escala, perque no?”. Lloable l’interés, força interessant i del tot imprescindible perquè davant la desaparició per llei de vida dels protagonistes-dipositaris d’aquelles tradicions, d’aquell patrimoni cultural, se m’antoixa de cada cop més dificultós de dur a bon camí, no impossible.
Dit això, que és el que considerava important de dir ací, a mi no se m’ocorre cap altra cosa que parlar de l’autoria d’aquest tipus de composicions, de base popular moltes d’elles o, preferentment, i per tant anònimes, cosa que no vol dir que no tingueren autor en la seua eixida i creació. I en aquest sentit la música o la lletra de l’himne i de sant Martí que no crec que siga popular, almenys no en tota la seua extensió, però funciona com si ho fóra, és a dir, transmesa per via oral, no se sap l’origen del text, sense una publicació sòlida i destinada específicament a un públic determinat, escolars i xiquets, en realitat sí que té autor.
Malauradament només puc acudir a la memòria per dir que en alguna part he vist, llegit o sentit que D. Rafael Lillo, mestre que fou del poble, n’és l’autor, ara bé no puc, no m’atrevisc a especificar si de la música o de la lletra, o d’ambdues, encara que pel seu to i les referències al clero i a l’ofici de la missa tal vegada també hi participà algun mossén. Autor o autors a la vegada que com sol passar en aquest tipus de creacions passen ràpidament a l’anonimat, és el primer que es perd, l’autor, a la qual cosa tampoc no li donem massa, o cap, importància. Total!
Tot amb tot, la cançoneta no pot negar el moment, l’ambient i l’època d’on prové.
PUNT I A PART i
“Quien se luce en la interpretación del enrevesado y traicionero borracho Casturelli es Enric Benavent, si bien a él le toca pechar con la única escena sonrojante de la película, el sueño etílico en el aeropuerto, ciervo incluido, un pegote incomprensible que sería un acierto eliminar del montaje.”
M’ho comentava un company en dies passats parlant de la pel.lícula “El hombre de las mil caras”, ja desapareguda de la cartellera, l’excel.lent interpretació que realitza l’actor Enric Benavent en aquest film que té a hores d’ara importants nominacions per a la pròxima edició dels premis Goya, cap d’elles, és cert, al nostre veí, fet que no li manlleva perquè haja execel.lit sobre manera en el seu paper, com bé ho corroboren les paraules del meu amic abans dites i aquelles altres escrites dalt d’açò pel crític cinematogràfic V. Molina Foix.
Així que caldrà estar-se a l’aguait de la cartellera, després dels premis potser.

bnvnt
(Ha romput el dia i el negre s’ha quedat)

1 comentario

  1. Prats

    interessant foto de San Marti ultima abans de la Guerra civil.
    4/1/17

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 3 visitants, 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES