DIA NOU, TEMA VELL
[pdf-embedder url=»https://quatretondadigital.es/wp-content/uploads/2018/02/Dia-nou-tema-vell.pdf» title=»Dia nou, tema vell»]
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
No es pot negar la importància de les vies de comunicació per al progrés d’una comunitat, ni tampoc la crisi general. Ací heu apuntat coses, i interessants, dades, però ja ens vindrà bé que algú que entenguera açò de l’economia ens ajudara a comprendre el fenomen, i no parle de solucions, que no només es tracta de no avançar, que no avancem, és que tampoc ens mantenim. Les causes, com sempre passa seran múltiples i diverses, estructurals, i per tant intervindran molts factors, vull dir, que estic com estava, amb un pàmpol davant i una mà al darrere (tot i que no sé si l’he encertada aquesta frase, em sembla que no, però la rode).
Parlant d’aspectes concrets, i com ja s’ha apuntat, sempre hem estat un poble de carreres i d’estudiants, o subjectivament tenim fama, encara que estes coses sense dades poden convertir-se en un tòpic, però la realitat és que al costat d’açò el sector agrícola era un pilar bàsic, no debades recordem la quantitat de magatzems que hi havia pel poble, juntament amb la construcció i les fàbriques de Benigànim, Albaida, etc., que podien completar el panorama.
La crisi, la falta d’indústria i d’empreses, la caiguda de la construcció, la davallada de l’agricultura, motor històric de l’economia d’aquest poble poden explicar-nos algunes d’aquestes coses, com per exemple que Quatretonda havia tocat el seu sostre de creixement amb el “model” econòmic tradicional que havíem conegut. Tampoc hauríem d’obviar la falta d’oportunitats per a la mà d’obra femenina, important perquè pot “subjectar” d’alguna manera més ferma una família a una comunitat o altra. I com no, els estudiantets i la quantitat de carreres que, lògicament, i de manera general, hauran d’exercir defora lo poble, va implícit.
A sobre, i en xarrades de barra de bar, em diuen que els de Quatretonda són molt del seu poble, veritat de tota veritat però, com els de qualsevol altre poble, ni més ni menys, i si m’apuren menys, o és que de cada sis que forasters casen quatre s’estableixen en un altre veïnat?, fet potser degut a les circumstàncies, o que els progenitors ja els han fornit la vivenda… i en aquest punt, ja dic, trepitge aiguamolls, és a dir, que potser l’estadística em desmenteix, però la desconec. Som molt de Qda. sí, i a qualsevol centre comercial de ciutat i pobles del voltant trobes més gent d’ací que d’altres llocs d’on també coneixes gent.
Tot plegat no sé si ens hauríem de remuntar a l’època dorada dels seixanta on alguna empresa ja hagué de marxar, o això sentia dir, per falta de sòl industrial, perquè ací la terra tenia tant de “valor” que tradicionalment ha dificultat i ha fet eternes algunes actuacions urbanístiques tant de terreny industrial com residencial.
I cercant comparacions em pregunte com la vila de Benigànim, en línies generals molt comparable, ha aconseguit una major diversificació, o la mateixa Pobla del Duc, d’on farà ja unes dos dècades –la crisi ni se l’esperava- llegia un escrit d’un fill d’aquell poble denunciant la pèrdua i retrocés de població d’aquell veïnat comparat amb les viles de la vora. Aleshores, tant ha canviat la situació com perquè ara que s’hi perd població de debò i en general, la Pobla no s’hi veja afectada.
No sé, és el que se m’acut sense tindre art ni part, i escàs coneixement.
bnvnt
29/12/16
Hui mateix, m’han dit que, ha publicat el Levante el nombre d’habitants que ha perdut o guanyat cada poble este any que acabem. Llutxent i Quatretonda en perden, la Pobla del Duc en guanya. No sé si tindrà res a vore amb açò l’existència o no existència d’unes bones comunicacions i un polígon industrial o no, la qüestió és que tot això la Pobla ho té i nosaltres no. Igual només són casualitats, no sé.
28/12/16
Altre dia parlarem de la modernització del poble.
Aneu mirant La Pobla, Benigànim, Genovés…i prompte jugarem a vore qui té menys diferències entre una «estampa» dels anys 60 i una actual de cada poble.
28/12/16