EL TIO MACARI UN CRIT POÈTIC

EL TIO MACARI UN CRIT POÈTIC

MACARI

EL TIO MACARI, UN CRIT POÈTIC
(He mirat aquesta terra, S. Espriu)
Que la vila de Qda no és port de mar resulta més que evident, no obstant això sí que som port o punt d’arribada i sortida d’una via de comunicació, nogensmenys d’aquella carretera dita, almenys abans dita, de “la Barraca de Macari a Quatretonda”, i a la vicenteversa, la qual encalçava el nostre poble amb l’antiga nacional 340 (XàtivaAlcoi), passant per Benigànim, estació de tren i aigües del Balneari de Bellús, poca broma per tant, tot i que avui de la nacional queda el que queda, i Ontinyent, per carretera, el tenim igual o més lluny que abans amb tantes entrades i eixides, redones i vies d’acceleració o de desacceleració, tampoc és el Balneari, avui només un record, i l’estació de Benigani: “el muerto que vos matáis”; ni menys ha de quedar de la famosa Barraca que amb la construcció de l’embassament actual ha canviat la zona d’empelt a la carretera nacional.
Però no és d’aquesta carretera que jo volia parlar-vos, o sí, que alguna vegada hem posat sobre pantalla el tema, més aïnes volia deixar constància documental i gràfica del tio Macari i de la seua i no menys coneguda barraca, que alguna importància i significació devia tenir el personatge, el lloc o vés tu a saber què, perquè en quedara immortalitzat negre sobre blanc pel fotògraf.
Una troballa etnogràfica i singular aquesta fotografia obtinguda furonejant per les catxaperes digitals de la Biblioteca Nacional Valenciana on s’hi destaquen, tot i que no sembla fer gens de calor, uns peus nus atrapats per unes minses espardenyes, cosa no tan infreqüent només fa cosa d’unes poques dècades en què llauradors i jornalers calçaven, hivern i estiu, simplement amb aquelles típiques, dures i aspres avarques o
“albargues”.
Un retrat despullat d’elements complementaris com correspon al context, tret del que sembla el porró i una garrafa o botija que s’amaga darrere d’una de les dos velles i desballestades cadires de bova, però que a la vegada resulta humanament colpidora en el gest i l’expressivitat personal, tot i haver-se-li manllevat la veu, un crit ofegat que bé podria semblar desesperat o feréstec, lluny, com podem comprovar, del poema descriptiu d’aquella altra alegre, blanca, polida, bledana i somrisent barraca alenciana
que cantara en Teodor Llorente.
Destaca també el grafisme del nom personal escrit, en part, en la llengua pròpia i original del país, però amb aquesta estranya i estrangera “K”, Makari, que no sabem si respon a una tendència avançada al seu temps, “avant la lettre”, o que s’adiu a un nom que no resseguix completament els límits fonètics de l’espanyol oficial imperant. Siga el que siga “el abuelo Makari” seria immortalitzat pel treball poètic d’un fotógraf que semblava endinsar-se més enllà de l’escorça humana, i potser que formant part d’una
col.lecció d’imatges o postals d’un país i la seua època.
MODIFICACIÓ DEL PROJECTE ORIGINAL DE CARRETERA DE LA BARRACA
DE MACARI A QDA.
Modificació del projecte de carretera segons publica aquesta Gaceta de 13 d’agost de 1898, no debades el trajecte original o anterior de 1895 partia del mateix punt o Barraca de Macari, per a continuar després per Guadasséquies, Sempere i Benissuera, Benigànim fins a Qda.

bnvnt

2 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    No us queixeu que ara ja van a reformar…

    En un tres i no res La Caserna desapareixerà i vorem un bonic magatzem.

    Per cert, hui han fet bando de que estan buidant-la i si algú necessita trastos vells com cadires i taules de les escoles velles que passen i així els ajuden a buidar.

    Ai Senyor!!!!! I quina penitència ens han donat a passar en aquest beneït poble.

    17.1.17

  2. Rosa Mahiques

    Mirant i remirant aquesta foto i davant de les previsions de tempesta de fred siberià que sembla una amenaça de que és la fi del món i que morirem tots congelat, veig aquest home, del qual mai he tingut cap notícia de la seua existència, i veig eixa roba,eixes sabates i eixos peus com embolicats en draps i em pregunte si la gent d’aquell temps tindria la mateixa sensibilitat a les baixes temperatures que tenim nosaltres o simplement serien més forts i menys queixons del que nosaltres ho som.

    I com sempre el Sr. Benavent ha fet que alguns records que tinc, però que estaven molt molt guardaets, eixiren d’allà on estaven i se m’ha aparegut un d’aquells personatges que van viure en els anys seixanta-setanta: El tio polaines.

    No recorde molt com era, però al veure la foto del tio Makari m’ha semblat que era amic del tio Polaines.

    No sé si algú té informació d’aquest home, d’on vivia, de qui era família, alguna foto…però m’agradaria poder sabera cosa més d’ell. M’agradaria reviure’l en aquest món virtual.

    17.1.17

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: Pepe, 2 visitants, 4 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES