TRAGÈDIA, ESCAMADA, TRAGÈDIA PAGADA
TRAGÈDIA, ESCAMADA, TRAGÈDIA PAGADA
Tragèdia escamada, tragèdia pagada, no sé si fóra adequat parafrasejar aquesta vella sentència però ve al cas, almenys pel que fa a la seua publicitat perquè ja s’ha dit i comentat unes quantes vegades d’ençà que va ocórrer semblant entrellat, concretament diem de la desfeta i molt possiblement colgament de l’antic pouet del Benovaire, una simple bastida de lloses quadrangulars de brocal, acompanyada d’una xicoteta pica de pedra situada al lateral. Se situava vora camí a la partida del mateix nom.
No sabem el perquè, almenys jo no sé la raó per la qual aquell pouet i el xicotet cartabó on se situava era –és encara, crec- de propietat comunal, de la vila, però la necessitat d’aigua i els períodes de sequera han sigut una constant al llarg de la història de manera que les comunitats s’han vist obligades a buscar-la i conduir-la des d’enlloc on s’hi trobara aquesta, sent la construcció de pous, una constant en l’àmbit rural i urbà, a més de caves i d’alcavons.
Sabem que en la dècada dels cinquanta construïren i perforaren el pou Nou, aleshores era la Poassa el pou vell? Aigües amunt però, teníem el pouet del Benovaire que no sembla, almenys fins ara, el pou de cap finca o heretat. Potser es tractava d’una compra o barata o, d’algun dret de servitud i “servidumbre” del segle XIX a tot estirar per tal que en quedara encara constància documental, en uns temps en què la gent s’havia de traginar l’aigua d’ací i de més enllà, com de les allunyades fonts de Mahiques i Llosar, per exemple.
També podem parlar de la tradició, vinguda a nosaltres de mà de mestre, Codonyer per al cas, que situa la bastida del vostre poble de la unió de dos llogarets de traça musulmana com foren les alqueries de Benovaire i Dorresment. Tradicions difícils de demostrar però que de vegades tenen unes arrels molt fondes.
Això no obstant del Benovaire sí que en tenim de constància documental, nogensmenys que al Llibre del Repartiment del nou Regne de València, acta documental de les donacions fetes pel monarca jaumí, i simbòlicament considerat com l’acta de naixement del nostre País, on hi figuren les donacions de terres de les alqueries de Quartonda i Vinuvaira fetes per Jaume I als nous conquistadors en l’any de 1249.
Tragèdia perquè tot just quan al País Valencià celebràvem el 750 aniversari de la creació del nou regne i entrada del rei a València -fa quasi que trenta anys d’això- ací endreçàvem a rodar el pouet de tan grata i significativa memòria històrica, tirant a joca les pedres del seu brocal. Diu que diuen que per seguretat per tal com era a prop del poble, vora de camí i sense cap tancament protector, jo que sé, de coses més perilloses n’hi ha quasi a tocar lo poble, no tan a la vista això sí, però perilloses en abundó.
Potser encara té alguna oportunitat el pouet, no sé, que pel que sembla s’ha fet per allí algun que altre treball més de reparació de camins o tant s’hi val, que al cap i a la fi només volem deixar constància escrita ja que, a les postres, i sense voler comparar la magnitud o importància, d’una manera o d’altra continuem cremant, metafòricament parlant, esglésies i arxius. O això, o almenys que no es diga que “el pouet no tiene quien le escriba.”
I com d’aquesta tragèdia ha passat tant de temps ben bé podem dir que ja s’hi dóna per ben amortitzada, dit en el valencià que ara es parla: “mo se dóna igual!”
O no…
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Només per ajudar una mica vull ficar la còpia del LLIBRE DEL REPARTIMENT on parla dels dos indrets que vosté comenta..