GUARDIOLA, POSEM PER CAS.
GUARDIOLA, posem per cas.
Diuen que la por guarda la vinya, però Guardiola no ha tingut cap mena de temor i ha dit, en dies passats, allò que pensava sobre l’afer del referèndum i d’altres coses sobre l’estat espanyol que, com es podia esperar, han despertat complides respostes, algunes d’elles irades o colèriques, algunes d’elles també basades en argumentacions que més aïnes toquen les vísceres, que no altra cosa. Opinions contràries i desqualificadores, algunes dic, que solen repetir-se com una mena mantra que diuen ara, d’argument de qualitat o d’autoritat, cada vegada que algun jugador del Barça, i sobretot internacional amb la roja, s’ha manifestat en aquest sentit, és a dir a favor del referèndum, la independència, la selecció catalana…
I dic jo que s’hi podrà estar en desacord i pensar de manera diferent a la manifestada pel Guardiola que, en aquest tema precisament mai ha sigut hipòcrita, crec, val a dir que no ha enganyat ningú, tampoc jugant amb la Roja o fent estalvi i omplint la seua guardiola, valga la redundància, amb els guanys que li ha reportat aquesta activitat esportiva diguem-ne que nacional perquè:
a) Aquest futbolista té o ha tingut el mateix dret a jugar a la selecció, i a entrenar-la com qualsevol altre –si vol ell o el volen els demés, que això és una altra cosa- des del moment que tributa i contribueix ací, almenys mentre no es demostre el contrari.
b) No pot, ni podia triar entre jugar –per raons òbvies- entre la selecció espanyola o catalana de futbol, simplement perquè no existeix una sel.lecció nacional catalana amb tot el que comporta. I no sabrem mai què hagueren triat, posats en el cas, estos esportistes.
c) I més important, argumentar que estos jugadors haurien de tornar la “bossa” guanyada o que haurien d’haver actuat en conseqüència, i per tant que no hagueren participat en la selecció espanyola, és el mateix o semblant argument, a l’emprat per a atacar aquells que es manifestaven contra la dictadura franquista i a favor de la democràcia, tot tirant-los en cara que si no estaven contents amb Franco millor que se n’hagueren anat a un altre país sense aprofitar-se’n d’allò que el Dictador els posava al seu abast, les universitats públiques, posem per cas. De pena!
Jo ho veig així. La hipocresia va per partides i els arguments viscerals en boca de tots.
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
