RESSEC
RESSEC
Enguany no ha brotat.
***
En començar la primavera,
puntual, com un rellotge,
sense cap de cartell publicitari,
renaixia,
se sentia obligat.
***
Ressec l’he vist.
M’entra tristor.
***
Aquells que creuen saber diuen:
s’ha acabat!
***
Per què?
Si l’he vist des de fa huit anys
vigorós, vivaç, animat,
amb ganes de seguir.
***
Difícil d’explicar.
Tu eres un il·lús,
un inexpert atrevit.
—Repliquen els sabuts—.
***
Ja no tornarà a brotar?
Serà la sequera?
El gran toll de neu de l’hivern?
***
Assegut al marge d’un bancal
veig al lluny unes cases.
És un poble.
Davall de les teulades
l’home és ignorant.
***
Seguirà la festa i…,
l’arbre ressec hi romandrà.
***
Potser que,
en passar
l’estiu, la tardor, l’hivern,
ja no serà
ni foc d’una llar.
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
