ALTRE SOLSTICI D’ESTIU
ALTRE SOLSTICI D’ESTIU
Altre solstici d’estiu,
en van…,
he perdut el compte
i
cabòries continuen barrinant-me.
***
Desconegut amic:
no descanses mai?
Per què?
***
No contestes?
Et sent,
ho saps
i
calles.
***
Amb una mala pua,
seguit seguit,
em martiritzes.
***
Solitari sóc?
Sí!
***
Tu m’has fet?
No!
L’artífex
sóc jo,
només jo,
únicament jo!
***
Coneixes,
tu millor que ningú,
que dins de mi no ha niat mai
la intenció de fer mal a l’altre;
si n’ha hagut cap
fou inconscient fruit
de mirar en excés cap a dins.
***
Amb tot,
incansable i tenaç,
seguisc caminant per aquell camí
que no deixa veure la meta.
***
El Nóstos m’acompanya.
Sovint em pregunte:
no seràs tu metamorfosat?
***
La gent gran
de cabòries està plena.
***
Solstici d’estiu,
un sol tan llunyà
i xafogor sufocant…
Inexplicable!
***
Misteriós i esquiu amic:
malgrat els teus pertorbadors missatges
espere futurs solsticis i equinoccis…,
a soles,
molt a soles.
***
Juny, 2017
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
