DESFICI: QUARTONDINS IQUARTONDINES, I PER QUÈ SÍ ?

Desfici: quartondins i quartondines, i per què sí?

Saben, o potser devien, que va d’un temps, mesos o anys tal vegada, que sóc de prendre i grapejar la veu “quartondí”/“quartondina”, adjectiu dit gentilici segons anuncien aquests llibres atabollats de definicions. I si d’usar-lo la meua intenció o pretensió primera era la de donar-lo a conéixer, fer-lo transparent que diuen ara, a aquells quartondins i lectors en general que tal vegada no l’havien llegit mai o que potser no recordaven tampoc haver-lo encalçat negre sobre blanc; la segona i més important aspiració, conseqüència de l’anterior, era la d’aconseguir que fóra usat, normalitzar-lo pel cap baix.

Difícil tasca per a les meues flaques capacitats aquesta, tot i que els avantatges del seu ús són evidents, crec, doncs l’estalvi d’una síl.laba –quar-ton-dins/qua-tre-ton-dins- no és insubstancial, quan la major part de pobles, si més no, tenen entre dos i tres síl.labes en el seu nom, talment passa amb el seu gentilici. Així que quartondí resulta més ràpid i còmode de pronunciar i d’escriure, a més d’altres connotacions històriques o culturals. Comesa aquesta com dic, que “quartondí” no ens siga estrany, en la qual tampoc no puc ben bé dir que haja fracassat del tot, no debades una ploma assenyada i potent com la del senyor Romero m’acompanya.

Dit això, i contràriament als meus desitjos, sí que podria aconseguir que algú pensara que sóc enemic de l’oficial i actual gentilici “quatretondins” per allò de la dualitat bíblica on tan fàcilment ens hi instal.lem, cadascú en la seua xanca i contrari als de la xanca d’enfront, val a dir “quartondí” contra “quartretondí”, que mai no podria ser cert en el meu cas no debades qui subscriu va defendre el gentilici “quatretondí”, tot i saber que per sistema i lleis de llengua el sufix que més pròpiament podia combregar amb Quatretonda no era altre que el de “à/ana”, això és “quatretondà/quatretondana”, com poblà/ana, gandià/ana, oriolà/ana…, que en general i en el nostre cas, no era plat de bon gust, i és que com més avancem som més fins, també en el parlar, i en açò talment ens arrossega el castellà, llengua de poder, i a sobre llengua més vocàlica, en conseqüència més suau i fina, a imitar conscientment o no.

En definitiva, i ja resulta curiós per a un poble com el nostre que diuen alguns no té història, que com passa en poblacions importants i de llarga i rica tradició, Quatretonda, parlant de gentilicis, compta amb el seu doblet, és a dir, aquell un anomenat patrimonial que deriva del nom viu del poble “quatretondí/ina”, i aquell altre que d’una manera ampla direm clàssic o culte i derivat d’una forma gràfica anterior o històrica, “Quartonda”, d’on surt el benaurat “quartondí/ina” que no hauríem de perdre (il.lerdenc, il.licità, setabità, tarraconi em sobrevenen ara d’exemples). Tampoc penseu ara, però, que sóc el primer a utilitzar-lo, no debades el prohom Jesús Alonso amb el qual m’unien i em separaven moltes coses ja n’usava d’ell.

I si volen enredar més la troca sempre poden acudir al rebregat “quatretonder/a”, que entre nosaltres es presentaria com “quatretondero/a”, que potser és un castellanisme sí, però molt antic. Encara que en aquest sentit, i ja llaurant fora de solc, aquell altre gentilici que més m’agrada és el que ens varen amollar, com qui res diu, els de la companyia Pluja Teatre a la plaça Major (popularment dita del Campanar, i que per imperatiu legal escriurem dels Sants Joans), en un temps que ací fan setmana cultural -quin millor espai si més no! La del 78 més concretament, en uns temps aquells del “Que vinga, que vinga, que vinga la llum i que al senyor alcalde li….” Però on anàvem, el sossoït és que des de dalt de l’entaulat algun actor va soltar, i jo en sóc testimoni, allò de:

-Veïns del poble de Quatretonda, “quatreros”. Bona nit!

be na vent

Rafael Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.