75é ANIVERSARI DE LA VOLTA A PEU A QUATRETONDA. LA CARRERA DE CAPARRÓS

75é ANIVERSARI DE LA VOLTA A PEU A QUATRETONDA. LA CARRERA DE CAPARRÓS

Llegida anit la notícia de la imminent celebració de la vint-i-quatrena volta a Peu a Quatretonda m’ha vingut al cap l’intent fracassat de fa alguns anys de celebrar al voltant d’una d’aquestes curses populars un acte d’homenatge i de reconeixement a la figura de Juan Antonio Caparrós Benavent, fill del poble per part de mare i figura destacada de la història de l’atletisme, un acte que pel seu caràcter diguem-ne institucional calia promoure des de l’ajuntament i, què millor que en col.laboració amb l’associació organitzadora de la cursa.

Els motius de la proposta crec que eren sòlids, no debades Caparrós fou l’organitzador de la primera carrera a peu a Quatretonda celebrada durant les festes patronals de 1942, amb els permisos de la Federació Levantina d’Atletisme i el concurs de vint-i-tres corredors, comptant amb una distància de 1600 m. El guanyador, no podia ser d’altra manera, va ser Caparrós que lògicament actuava fora de concurs i en qualitat de propagandista de l’atletisme, no debades comptar amb aquesta figura de l’atletisme era com portar el millor jugador de futbol del València CF.

I aquesta relació familiar i social, al poble tenia també la seua colla d’amics, li seguirien d’altres participacions significatives, sobretot lligades a l’esport, encara que no sabem fins a quin punt concretament. Així per exemple en els anys cinquanta la seua empenta va ser decisiva perquè el CEA d’Alcoi aconseguira el triomf definitiu sobre l’Avenc, una gesta aleshores que va tindre una gran repercussió mediàtica, i pel que fa al cas, en el plànol que aquell grup d’espeleòlegs feren de la famosa cavitat hi figura la “cúpula Caparrós”. Posteriorment, ja en la dècada dels seixanta i dels setanta, sent com era ja president de la Federació Valenciana d’Atletisme no és d’estranyar, i és una suposició, la seua participació, i de nou empenta, perquè un projecte de l’envergadura del poliesportiu que, recordem, anava molt més enllà de la Piscina, i potser que molt més enllà del poble.

Aleshores, i per carta, proposàrem de retre-li homenatge, de fer-li algun tipus d’acte i guardó, de recordatori, tot aprofitant un acte de la volada, significatiu i tan relacionat amb la figura de Caparrós com era la volta a Peu, un acte on si les condicions físiques li ho permetien, aleshores Caparrós ultrapassava bé la vuitantena, poguera participar ni que fóra en el lliurament de premis, fins i tot posar-li el seu nom a la carrera, que en aquell temps encara no el tenia. Altrament també s’haguera pogut comptar amb la participació d’aquells corredors locals d’aquella primera volta que encara sobrevivien, la volta de Caparrós, almenys dels nou primer classificats, després del guanyador, és clar, dels quals teníem el nom. També s’hi podia rememorar aquella carrera refent aquell itinerari d’1,6 Km. de l’any 42 …

I com sol passar en casos semblants, res va passar, la carta no arribaria, o no arribaria on tocava, no hi hagué contestació, o s’hi va perdre, a més qui subscriu, tret d’alguns comentaris de barra de bar comentant la pensada res més va fer, mal fet per la meua part, perquè tot no és arribar i besar el sant…

Almenys però, i després d’haver comprovat que enguany és el 75é aniversari d’aquella prova, crec que la celebració de la XXIV edició de la volta a Peu a Quatretonda, era un bon motiu de retre ni que siga amb aquestes quatre ratlles fetes a corre-cuita i un poc a deshora, un record als participants d’aquella cursa atlètica representats ací per aquells primers classificats que, segons que llegim a la notícia eren: Juan Antonio Caparrós Benavent, Vicente Gallego, Emilio Esquer, José Satrústegui, Juan Benavent, Vicente Oltra, Rafael Benavent, José Vidal, Juan Oltra i Emilio Benavent.

A tots ells i als que no hi apareixen, és clar. I si és que no hi figura aquesta cursa en el nombre d’edicions deles voltes a peu celebrades a Quatretonda, perquè em sembla recordar ara que un any ja s’hi produí un salt en la numeració, encara que no recorde el motiu, tal vegada fóra arribat el moment, o quan pertoque, de fer “córrer” de nou la llista. Crec que paga la pena.

benavent