LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I EL PILAR DE SARAGOSSA

LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I EL PILAR DE SARAGOSSA

LA LLIBERTAT D’EXPRESSIO I EL PILAR DE SARAGOSSA

Els tertulians de la tele no deixen de parlar últimament de la llibertat d’expressió i un, que és més ximple que el mecanisme d’una botija, creu que aquesta jovenalla que tant sap del món —de continu ens ho demostren—, no ens conten que l’assumpte ve d’antic. D’antic no vol dir que és des de despús-ahir, no, què va!

Llegia jo ja fa temps que un personatge del món eclesiàstic, seria pel març de 1720, tingué la barra d’escriure que Sant Santiago, quan a la vora de l’Ebre estava fins al monyo de la cabuderia dels aragonesos perquè no volien saber res del que anava predicant l’apòstol i que se’n vingué la Verge des de Palestina dient-li que no decaigueren els ànims, TOT ERA UNA GRAN MENTIDA. Ah! I que el pilar i la imatge no eren del segle I dc., ni tampoc que uns angelets li feren el susdit regal, sinó que aquests dos objectes s’havien fabricat en uns tallers borgonyesos de la França.

«Què dius, pecador?» Conten que l’acabadet d’arribar rei Felip V li va dir estirant-li les orelles al pobre Juan Ferreras. El retor aquest no tenia res a veure amb ningú de la tele crec jo, sinó que era un il·lustrat que fou un dels fundadors de la Reial Acadèmia de la Historia. L’interfecte volia desfer algunes de les faules i defectes que corrien sobre fets de l’esdevenir que es contaven sobre la Hispania nostra. Li donà de valent a la ploma perquè conten que arribà a setze volums els que escrigué sobre la matèria, que no és poc per a l’època.

«Que no, que no, que tu que sabràs, ignorant? Que per una Reial Ordre meua ja estàs arrancant de soca arrel les tres fulles on dius eixes barbaritats, i mira que no pare ahí l’assumpte, perquè jo sóc un rei francés i com és sabut de tothom els gavatxos el coneixement el duguem de fàbrica. Està clar, desvergonyit?» I el Juan Ferreras així ho va fer, al foc diuen que les va tirar. No és una cosa molt sabuda perquè aleshores de tele i tertulians no n’havien, que si no…, tu saps els dies que podien haver estat “dale que te pego” a que si la marededéu vingué “en carne mortal a Zaragoza”?

Ara bé, si la imatge fou francesa jo no m’ho acabe de creure encara que siga d’estil borgonyó, perquè quan era menut oïa allò que canta la jota: “La Virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa, que quiere ser la capitana de la tropa aragonesa”, i jo he vist pintat al frontispici de l’altar major de l’església del Pilar de València com els àngels conforten a Sant Santiago i no tenen cara de ser del país veí.

Se m’oblidava: en preguntar-li al retor de l’escola dels jesuïtes per què aquells àngels jo els veia que tenien mamelles, em va arrear un bon calbot i em digué que jo era un descarat. Mira tu, coses de la llibertat d’expressió que aquell home no ho entenia! Eren altres temps. Tot i que el meu amic de Corbera em comentà que potser que fóra per la paritat, si no: per què en les Falles n’hi ha de falleres més que d’homes?, no creus?

Vosaltres direu.

Salva

PS— Podia parlar-vos de Sòcrates perquè sabéreu de susuïts més antics encara que aquest, però ho deixarem per a un altre dia.

4 Comentarios

  1. Salva

    És que açò no té arreglo!
    Un amic de l’escola —que encara me’n queden—, ha llegit l’escrit sobre EL PILAR I LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i el temps li ha faltat per telefonar suggerint-me que podia haver afegit alguna cosa més sobre Sòcrates perquè el personal s’adonara com d’antic ve l’assumpte de la llibertat d’expressió. Diu que només n’hi ha que entrar a l’Internét i de seguida se sap que al filòsof grec el condemnaren a mort perquè soltava lo que li s’entoixava sense gens de por, i clar, els que aleshores manaven a Atenes el temps els va faltar per acusar-lo: “de introducir nuevos dioses y corromper la moral de la juventud, alejándola de los principios de la democracia”. Encara que el company escolar és de l’opinió que eixes idees se les haguera pogut callar, que tot no fa falta anar dient-ho.
    Tanmateix pensa ell que, com el filòsof era com era, va acatar la sentència, cosa de tothom sabuda, perquè creia en les lleis encara que aquestes li paregueren injustes.
    Al remat sembla que el savi personatge tenia un pensament tant simple com que n’hi ha que ser lleial sempre i dir públicament la veritat perquè estava convençut que en una democràcia eixa és la millor manera de servir a la res pública, la ciutat, als amics i a un mateix. Un espècimen difícil de trobar, diuen els erudits que del comportament humà en saben un cabàs.

    Creu l’amic que en algun llibre ha llegit que eixa mateixa Assemblea de ciutadans, que decidí que beguera “la cicuta”, revocà la sentència poc temps després de la mort de l’interfecte perquè els assemblearis canviaren d’opinió i s’adonaren, mira tu, que no havia sigut justa.
    “A buenas horas mangas verdes, ¿no te parece?”, acabà dient-me el meu col·lega d’escola.

    I jo ara he d’afegir: “ni quito ni pongo rey pero ayudo a mi Señor” contant-vos aquests tall de trellats. La coneguda frase la pronuncià un 23 de març de 1369, dia del meu aniversari, un tal Bertrand Du Guesclin —el capo de les Companyies Blanques de la França que foren els que ajudaren a imposar per la força de l’espasa com a rei de les Castelles els Trastàmara—. Sempre els gavatxos tenen que anar ficant el nas en els assumptes de l’Espagne?

    Ho trac ací a col·lació per constatar que el negoci de la llibertat d’expressió ve d’antic, que no? O és que a hores d’ara, ja clavats en el segle XXI, no puc expressar lliurement que l’Enrique II matà al seu germà Pere I el Cruel a traïció encara que a vosaltres us importe menys que a la sota de bastos saber-ho?
    AIXÒ PODÍEM FER!

  2. Pepe

    La llibertat d’expressió pura i dura és una quimera. les persones no diuen ni expressen allò que pensen. Existeix el que es diu l’ «auto-censura». Cadascú administra la seua auto-censura a la seua forma, segons els interessos i la intensitat del tema que es tracte. Depén de tants factors la vertadera llibertat d’ expressió, que pense que a la fi queda poca llibertat d’eixa que anomenem «llibertat d’expressió».

  3. Salva

    Només dir-li, senyor director, que és difícil saber on està el límit d’eixa llibertat d’expressió perquè sempre depèn d’on fique la ratlla l’Assemblea de Ciutadans Atenesos (o d’altres indrets) que en cada moment duen el rem de la res pública i, com va passar amb el veredicte de condemna de l’amic Sòcrates, els components d’eixe grup d’eminents compromissaris —i compromissàries també, diríem ara defenent la paritat—, com són persones com vosté i com jo, poden anar errats alguna vegada que altra i endevina tu quan l’estàs xafant sense voler…, la ratlla, clar!

    No creurà que pel fet d’entrar el primer dia en el Sanctasanctórum del Temple de Montesquieu a exercir el seu càrrec els elegits candidats a servidors públics, miraculosament i allí dins, davallen del cel llengües de foc sobre el cap dels sobirans representants del comú i des d’ençà el seu més que respectable pensament, i tot el que diuen, és tan infal·lible, respectuós i verdader com tot allò que dicta el Papa de Roma quan parla “ex cathedra”, o no?

    No sé jo… Com des de fa temps m’he convertit en un descregut —no tinc res clar—, potser que de prodigis com el Pentecostes evangèlic n’hi haja amuntonades repartits allà vas cabàs arreu del mon i no me n’he adonat encara.
    Tanmateix, i pel que ens conta la història sobre les diverses maneres que n’ha hagut de governar la humanitat, es pot deduir que el fenomen pentecosteslà sembla que ja venia succeint una bona caterva d’anys abans que aquell que està escrit en el sagrat llibre del Nou Testament.

    De moment, i com veu, igual estic xafant alguna ratlla perquè no m’he ficat cap «d’autocensura”.
    Vosté em dirà!

    Salutacions cordials.

  4. salva

    I ara resulta que m’ha censurat un “Gran Hermano de la Internés” aquest escrit per ser inapropiat i sembla que només podreu tornar-lo a llegir en la QD.

    Res, xico, és que jo creia.., però…, igual estic xafant alguna ratlla…

    Què li anem a fer!

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES