LA INFANTESA : EIXE MÓN DESCONEGUT…
Molt s’ha escrit al llarg dels temps al voltant d’aquest món, d’aquesta etapa de la vida. I moltes corrents ideològiques han defensat unes i altres teories al voltant d’aquest món. No és un paradís aquest món. Tampoc és un infern.El que és cert i evident que les teories modernes apuntes més bé al paradís i al bonisme.Tot el relacionat amb la intantesa és mel de romer. Tot allò que ve a pertorbar la bambolla d’exe món feliç, idíl.lic i somiador, ja d’entrada és malèfic.
Desgraciadament, he constatat que aquells que més teoritzen i defensen els mètodes yupis del blindatge de tot allò que envolta la intantesa com una càpsula intranspassable, meravellosa, neta de tot pecat, plena de virtuts i valors universals, fràgil, trencadissa i maleable…dic i torne a dir, que «estos grans pedagogs»,grans teòrics,polítics,assessors,professors i tècnics…a nivell pràctic desconeixen el dia a dia dintre les aules, dintre la zona obscura d’aquest món.Si alguna vegada han entrat en elles (a les classes o aules) ha sigut per a donar conferències, consells i receptes meravelloses de d’una teoria totalment ennuvolada i emboirada per la irrealitat.
La majoria d’aquestos erudits de la teoria s’obliden per complet de la pura realitat. S’obliden que mantenir entre quatre parets a 30 infants,adolescents o parvulitos hores i hores, és una lluita titànica en la qual quasi sempre la vencedora és la manada. A partir d’aquesta realitat, el pobre mestre,professor, fa el que pot. Cada infant, un món. El sub-món d’una classe és infinit, complicat. Moltes vegades aquest sub-món negre i obscur passa desapercebut per al responsable de l’aula. Arribar a endinsar-se és quasi que impossible…mentrestant, tots parlen, opinen,jutgen sense conèixer de la missa la meitat. Cadascú des del seu legítin interés. Les receptes màgiques aportades per aquells que intenten justificar tot allò que és injustificable no serveixen per a res o per a molt poc.
El temps passa. I el problema sense resoldre. Il mondo gira…fins quan?
Nota bene: Aquestes pincellades vénen al cas de la lectura de la novel·la «La república luminosa» . Autor: Andrés Barber. Edit. Anagrama. Vos la recomane.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.