LES PLAQUETES
Aquestes plaquetes prompte seran història. No vaig a entrar si s’han d’arrancar o no. Per això ja estan les autoritats, les lleis i el sentit comú. La qüestió que jo plantege és si hem d’oblidar per sempre els vestigis dolents del passat i així crear una societat light ,guai i asèptica. Pedagògicament aquestes plaquetes podrien tenir una funció i així podrien ser explicades in situ, la seua significació i el seu context. I la seua simbiologia.
Seria una llàstima que per una supina ignorància acabaren en el fem com tantíssims altres objectes d’àmbit local. Supose que una vegada arrencades del seu lloc aniran a formar part algun dia d’algun museu local o alguna cosa pareguda on s’explique el seu significat, el seu procés , les seues causes i les seues conseqüències de manera objectiva i històrica.
No penseu que seria una llàstima vore-les qualsevol dia en les subhastes online per l’avarícia d’algun desaprensiu?
I si no valen per a res..i són una caca de vaca…per què tant d’interés d’arrencar-les i fer-les desaparèixer?
Tota aquesta moguda em recorda (salvant les distàncies) l’estranyesa i la «flipamenta» que em provocava a Egipte veure els caps d’algunes estàtues destrossats pels successors al faraonato o el canvi de dinastia. Els noms dels faraons esborrats, i les destrosses ocasionades amb la intenció de llevar de la història les petjades dels faraons anteriors.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Fa temps que no visitem aquells portals, «els pisos», i la veritat pensava -i ho feia a rinxo de la llei de la memòria històrica- que igual ja no hi eren, que simplement haurien desaparegut, potser, en alguna de les obres comunitàries generals, però era lògic també que continuaren allí, perquè entre nosaltres, i en general, ni ens ocupat ni ens preocupa massa el tema del patrimoni o del seu possible valor històric, de testimoni, i amb la mateixa facilitat que vénen, se’n va. I sóc conscient que generalitze massa, que la consciència sobre el patrimoni va millorant, potser ajuda també de posar en valor els pobles, de promocionar el turisme…
Sempre he dit que tot no s’hi pot guardar, que tot no té valor però si es tira, a consciència, que siga, després posar-se a plorar amb l'»ací teníem» tan rebregat, o simplement que ningú en sabia res ni s’han enterat. I si es guarda igual, igual que es guarda un expedient, una fotografia o un pedrot de camí. I no diré jo que una mostra, un element almenys amb la seua fitxa del lloc i fotografia mai no estaria mal, ni que siga per precaució, històrica.
Al respecte i mentre envisque aquest receptacle amb paraules balderes no deixe de pensar en el malnom que li donàvem a aquesta finca. Vaja que no em ve al cap!
Per més que pense a mi tampoc en ve al cap…i això i tot que estem ja cada dia més a prop de «Tots Sants».
Pues bona nit!
El nom que jo he sentit que li deien a la finca era «la finca la castanya» o també «el xaparral»
«La Castanya» no el coneixia, de vegades els noms van per barris o per generacions, però «el Xaparral» sí. Bastant conegut un temps.