CARAVANES DE FAM I POR

CARAVANES DE FAM I POR

Supose que els lectors de QD tenen altres assumptes més importants que anar llegint els romanços que de tant en tant enviem per a ser publicats pel nostre amic Pepe. Si bé per a tots aquells pacients lectors que continuen posant els ulls per damunt d’aquestes lletres, volguera comentar-los el que s’està veient en la televisió des de ja fa dies: allà a l’Amèrica un grup de persones han començat a “peregrinar” (anar per terres estranyes, de poble en poble), cap al nord buscant la “Tierra Prometida” on de segur, creuen incauts, que viuran ben prop del Paradís.

Aquestes migracions n’han hagut en la història de l’Humanitat a gavelles. Només s’ha de obrir qualsevol llibre que tracte el tema de com se n’han anat expandint aquells quasi simis que un dia —diuen els sabuts—, eixiren d’Àfrica. Ara bé: eixos savis no ens conten si aleshores ja n’hi havien màfies que cobraven diners per “ajudar-los” a arribar a un món millor.

Les caravanes de la fam que estem veient són dirigides per màfies o és necessitat de fugir de la violència que tenen aquells peregrins? Tant li fa, de segur que n’hi ha un fum d’individus igual com tu i com jo que estan patint i corren esbalaïts.

I més a prop de nosaltres la corrent cap al nord continua desbordada. Per què només veiem l’arribada a nostre territori de gent i més gent però el mitjans de comunicació no ens mostren la vida d’aquestes persones abandonades al seu albur?

Tinc entés, presumptament —perquè m’ho ha dit un amic que ajuda en la Creu Roja…, i no sé—, que en acabar el temps reglamentari d’estança als albergues dels emigrants els solten al carrer i “ja t’apanyaràs”

“Mu mal” diria la meua néta menuda, però jo no sé què n’hi ha que fer…, possiblement apagar la tele!

Senyor, Senyor de tot lo món, què bé vivia jo quan era xicotet i corria camí serra amunt…

Salva

PS — Segons el diccionari:

Polític: persona que s’ocupa professionalment dels assumptes públics.

Màfies: associacions de caràcter criminal que fan servir mètodes de repressió i d’intimidació en defensa d’interessos privats i que es manté gràcies a la por i als prejuís de la població.

Albur: contingència o atzar al què es fia el resultat d’alguna acció de l’home.

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.