NOSTÀLGIA
NOSTÀLGIA
Odisseu,
Ulisses,
protegit d’Atenea,
fecund en ardits.
***
Guerra de Troia, cavall,
valor.
***
Polifem, Calipso, Circe, Posidó,
Sirenes, Nausícaa, Alcinoo.
***
Penélope, esposa fidel.
Fer, desfer, tornar a fer,
esperança.
***
Ítaca, Eumeo, Telèmac,
venjança.
***
Viatger que desitja
viure i morir
en la seua terra,
junt amb els seus.
***
Nóstos,
retorn a la pàtria.
***
Nostàlgia.
***
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Posiblement per als que no et coneixen serà este un dels teus escrits que mes porte a la confusió. Doncs,parles de Dioses i herois quan ,si el lliges amb calma ,descobrim que es el Nóstos allò que estàs desitjan a crits.
Tienes toda la razón Rosa. Lo suyo es enfermizo.
A vosaltres he de dir-vos que als majors n’hi ha que fer-los cas, si bé dins d’un ordre, tot siga que en ser disciplinats en excés es passeu de la ratlla i acabeu com aquell del susuït que contava ma uela:
Al poble hi havia una dona que, segons deien els veïns, era bruixa i sabia tirar el mal d’ull. La mare d’un xiquet, que feia més maleses que pèls tenia al cap, li repetia contínuament:
—Fes-me sempre cas i si veus a la tia Edgarda pel carrer tanca els ulls i arranca córrer. Saps, rei?
—Sí mare, els tancaré i correré a més no poder.
Contaven que un mal dia que corria amb els ulls tancats el va xafar un carro i cap a l’altre barri que se n’anà.
La tia Maiteresa, ma uela, em repetia:
—Mira, Salvadorín, tampoc n’hi ha que passar-se en ser tan formal i obedient.
I jo vos he d’afegir: aneu a tocar-se el nas!