ELS MORTS I EL CAMI DE SANTIAGO
ELS MORTS I EL CAMI DE SANTIAGO
A Tots Sants és costum parlar dels morts i la por que ens donen als que encara estem redolant dins d’aquesta dimensió que pel que es veu, benvolgut lector, estem tu i jo.
Per si de cas, allà a la terra gallega, la gent que passa per davant d’una creu de ferro sol tirar una pedra als peus del túmul després d’haver-la besat. El munt que va formant-se és perquè d’aquesta manera podem, els que encara vivim, calmar les ganes dels que allí estan soterrats de què se n’anem lo més prompte possible a fer-los companyia.
Els gallecs anomenen “milladoiros” a l’amuntegament que s’ha anat formant durant anys damunt de la sepultura d’aquelles persones que “en temps antic” morien en el camí sense que familiar algun els reclamara. La majoria d’aquests muntons de cudols estan situats als encreuaments. El més famós de tots és la “Cruz de Hierro” de Foncebadón ( frontera entre el Bierzo i la Maragateria ).
El pelegrí que compleix formalment aquest ritual de la pedra pot seguir tranquil, i sense por, a Santiago perquè l’ànima en pena que hi està no li farà cap de mal. Al remat no és altra cosa que una manera, prou pagana, de fer una plegaria.
Ah! Se m’oblidava: la pedra que jo vaig deixar, segons em digueren a l’albergue, era part del meu esperit.
“Donde fueres haz lo que vieres”, pensí jo.
Que passeu sense gens de por el dia de les animetes del Purgatori.
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
