NADAL 2018

NADAL 2018

No sé com fer la felicitació enguany, l’aire de les Castelles sembla que està assecant-me la matèria gris que tinc davall dels cabells del cap que, potser la genètica familiar, encara en tinc una mica més del que toca a l’edat de…

El dia 18 de desembre de 2013 vaig escriure les lletres que veieu a continuació amb el títol NADAL 2013. Les he tornades a llegir i, de veritat, amics lectors de QD, no tinc ganes de llevar-ne ni una coma.

Ja tenim una altra vegada els Nadals ací i com si fóra una convocatòria de la que no pots fugir-te’n, tots plegats acudirem a la crida que ens fan eixos quatre del puro —que tothom sap que són els amos «de los mercados»—, sense protestar i fent-ho com els corders que segueixen als primers animals que boten bojos pel marge d’un bancal i celebrarem eixa festa tan entranyable, que tant ens convida a practicar l’amor fraternal, que ens anima a embellir la casa amb llumetes de colors, ficar-hi macetes amb exòtiques plantes roges, a plantar al balcó un ninot ianqui disfressat com els pallassos d’un circ i que toca la campaneta rient-se contínuament amb un so gutural que no se sap què vol dir-nos perquè no l’entenem, si de cas l’entendrà sa mare que l’ha parit, i, a la fi, la nit del vint-i-quatre o a mig dia del vint-i-cinc de desembre, tots els membres de la família, que no tenen un compromís amb els altres «apegats», es reuneixen a l’entorn de la taula i sopen, i dinen…, una mica prou més del habitual però, per què no?, un dia és un dia encara que hi haja crisi, a més, hem de complir amb el que està manat de tota la vida, com la festa de Haloween, no?

Això altre que conten els més majors de què antigament es feia per commemorar el naixement d’un xiquet a Palestina són coses passades de moda i que, si molt m’apures, assumptes de beats que pixen aigua beneita. Tothom que no siga un illetrat sap de sobra que no s’ha pogut demostrar històricament que haja existit aquest personatge, ni que nasquera un vint-i-cinc de desembre o un sis de gener i també sap que açò és una invenció d’un empresari jueu, un tal Pau de Tarso, que muntà una multinacional de la religió fusionant creences ancestrals de l’orient amb mites grecs.

Si bé he de ser-ne sincer. Com vaig ser educat en una escola jesuïta, algunes de les coses que hi vaig oir i llegir aleshores encara les recorde, i també, com ja sóc una mica majoret, podria dir-vos que allò que escrigueren uns homes —que dels quatre escriptors acceptats per l’Església, tres no conegueren al protagonista dels seus relats i tocaren d’oïdes—, i torne al que anàvem: escrigueren coses que digué eixe xiquet anomenat Jesús, del qual vull puntualitzar per aquells que no ho saben, o s’han oblidat, celebrem el seu naixement als Nadals, així i tot amb la que està caient-nos crec que hauríem de considerar seriosament si no tindria un poc de raó amb alguna cosa d’allò que predicava. Tot açò, clar, si aquest xiquet realment va existir. No vull que ningú s’escarote!

Si voleu seguir llegint vos diré alguna coseta de les que me’n recorde que diuen que deia:

—Aquell que estiga lliure de pecat que tire la primera pedra. (Veient el comportament d’alguns regidors de la cosa publica actual voldria recordar-los que podrien refrescar de tant en tant la memòria amb aquesta sentència).

—Benaurats els que tenen fam i set de justícia perquè ells seran farts (Arre gat! «Ni son todos los que están ni están todos los que son»).

SEGONA PART DEL PARE NOSTRE

El pa de cada dia dóna’ns-lo hui. (Encara que no siga jo de la colla dels que fan i desfan).

Perdona’ns els deutes així com nosaltres perdonem a nostres deutors. (Què fàcil i demagog seria de la meua part recordar ara les subordinades, preferents i els préstecs condonats als…, perdó!)

I no ens deixes caure en la temptació (supose de fer maldats pel que segueix) i lliura’ns del mal (crisi).

—No jutges i no seràs jutjat. (Tertulians i xarxes de l’Internet… Arrepentíos! Sovint es veu la palla a l’ull de l’altre i no la biga al propi).

—Allò que voleu que vos faça el proïsme feu-ho vosaltres amb ell. (I, per què, si no el conec de res? No et fot? I si no pensa com jo?).

—Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dins estan plens d’ossos i de tota mena d’impuresa! Igualment vosaltres, que per fora sembleu homes justos, però per dins esteu plens d’hipocresia i de maldat. (No comment).

—Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diuen, però no actueu com ells, perquè manen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. Amb tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues i que la gent els saludem a les places i els done el títol de «rabí» o «mestre». (Qualsevol paregut amb l’actualitat és pura coincidència).

EMMANUEL, xaval, et recomane que no tornes, quedat on estàs, tot el que deies quan per ací estigueres, al dia de hui

¡NO ÉS POLÍTICAMENT CORRECTE!

Salva

PS― Si de cas tens l’atreviment de vindre, que sàpies que jo no sé fer paelles, el que les feia “de cine” fa temps que ja no està entre nosaltres.