«LA CASA DE LA TORRETA»

                                                     

Amb emoció, respecte, admiració i agraïment als actuals propietaris,  he tingut el privil·legi de ser un habitant durant algunes hores d´aquesta gran casa de camp. Tota per a mi. Sense cap restricció. Com a mi m´agrada ! He recorregut amb devoció cadascuna de les seues estàncies i fins i tot he pogut imaginar aquesta casa en els seus temps d´esplendor i glòria, amb vida pròpia. Els seus originaris moradors deurien  ser gent de diners per les proporcions i qualitats de la casa. Com aquesta, en queden poques ja al poble, molt poques. He baixat a la part més fonda,  on la cimentació naix : pedres molt bé arrenglerades i millor conservades…has de caminar encorvat  ja que l´´altura no deixa anar a mena d´homo sàpiens erectus. Arcs i fonaments en perfecta harmonia arquitectònica. Quin plaer, mare !

                                                   La planta baixa, la planta noble . LLocs muts que parlen. Digna escala que et facilita la pujada. Cuina amb enorme xemeneia de part a part, de banda a banda. Amb pintures a la part superior.Armaris. Fins i tot una xicoteta ermita u oratori amb la seua sagristia. Encara he pogut pregar. Allí. Jo i Déu. Els dos a soles. Confidents. Enmig del silenci. Anava quasi de puntelletes, no volia que els elements de la casa em confongueren amb un intrús, un lladre o un bandoler. Intentava no deixar ni una petjada.

                                                 El pati, amb el seu pou i la seia corriola. La gran pedra. La bodega. Les grans gerres soterrades. Les quadres sense bestiar. Habitacions i habitacions buides. Estàncies que foren testics de temps millors. Dalt de tot, cambres i cambres diàfanes on la fusta, el canyís i les finestres protagonitzen els impressionants espais buits. Malgrat tot. «La Torreta» manté intacte l´encant de lo nostre. Ja hem plorat prou per altres cases, com aquella dels senyorets a la plaça del poble. La Torreta espera. Plorarem irremediablement també per ella ?

4 Comentarios

  1. Marieta

    A mi que magra molt la historia y sobre tot la historia del meu poble, estic molt contenta de que mos anseñeu estes joyes per dins y per fora. Ixa casa, es una de les que sempre man cridat molt la atenció, al igual que la casa dels señorets. La dels señorets la vam disar pedrer, pero magradaria que a esta no li pasara lo mateis. ¡Que llástima que no hagen demanat subencions ,com en molts atres puestos han fet, y haberla conservat perque es veu una casa señorial!. Moltes gracies per anseñarmosla.

  2. MIGUEL

    CREC QUE NIA UN ALTRA QUE DIU. QUE NO LI BUSQUES ELS TRES PEUS AL GAT.

  3. Josefa

    Valiosos esos tiempos llenos de recuerdos, cuando de niñas íbamos a merendar por Pascua a la casa de la Torreta. Mi tía Isabel estuvo de cocinera en esa casa, y así conoció a mi tío Enrique, padres de Isabelita, la de la papelería.

  4. Fanny (Estefania Benavent Alberola)

    Molta sort la teua poder accedir a una joia del patrimoni del nostre poble com aquesta. Llástima no intenten restaurar la o al menys fer una xicoteta intervenció perque poderem veure-la i gaudir-la mes de prop.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES