REIS MAGS DE L’ORIENT
Benvolguts Reis Mags de l‘Orient
(a l’atenció especial del rei Gaspar que fou el primer que em va deixar una bicicleta de tres rodes i un grapat d’ametles quan vivia al poble amb ma uela Maiteresa)
Enguany no podria deixar d’escriure-vos i ací estic intentant buscar les paraules més “políticament correctes” perquè ningun servidor dels que teniu, que de segur llegirà aquesta missiva abans de què arribe a les vostres mans, s’ofenga i la reballe al poal del fem i menys encara volguera que es molestareu els altres dos Reis per allò de les ètnies…
Disculpem ses majestats per ser tan atrevit, però és que no puc evitar-ho: l’obès barbut vestit de roig, campaneta a la mà i panxut: és una falsedat. Sí, com acabeu de llegir: MÉS FALS QUE UN BILLET DE 7 EUROS, per la qual cosa no mai de la vida li he demanat res de res. Que espere el ianqui assegut allà a Wall Street que no gastaré ni un segell de correus enviant cartes a un personatge inventat pel consumisme sempitern que no sé on ens durà si el guitarró no es trenca.
Ses Reials Majestats: el passat any 2018 us demanava una sèrie de coses que pel que veig és difícil, molt difícil que pugueu concedir-me. No vull cansar-vos repetint-les novament, si bé m’encantaria que igual com “Campanita”, la de Peter Pan, arruixa amb pols d’or als innocents cadells d’homo sapiens perquè puguen volar, que enguany feu un esforç i es desvieu una mica abans de vindre pel nostre territori i passeu per l’illa de “Nunca Jamás” i pregunteu si vos poden donar ―si en tenen, clar―, algun tipus de pols màgica perquè l’empolvoren vostres reials ajudants sobre nostres inestimables Regidors de la Cosa Pública i ja d’una es dediquen a remoure les seues neurones i comencen a treballar per veure de solucionar allò de: “Què hi ha de lo meu”.
Espere que no es canseu fent eixe viatge tan llarg. També vos pregue que es poseu una bufanda perquè la humitat de la mar és traïdora i a vostra edat podeu agarrar una faringitis.
Gràcies senyors Reis per existir.
Una abraçada ben forta de
Salva
PS ― No sé si hauré trencat el protocol amb això de l’abraçada. Si de cas i com diuen en els judicis de les pel·lícules americanes: “El jurado no tendrá en cuenta lo que acaba de decir el testigo”. Val?
Ah! Com la Mediterrània està moguda la carta us l’envie més prompte per si de cas no arriba a temps.
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Hola Salva. Es clar que el ‘gros’ que dius tu ha invadit el nostre país. Però que acas no es una més? Tenim paraules de l’angles ja com si foren nostres, costums…. Esta es una més.
Auxi que jo pensé que el que vullga pujar al «carro» que puje. Jo decidix quedar-me amb els Reis. I si puc triar,en quede amb Baltasar.
No sé, no sé, jo, tocant l’interés, i si és donat… que tiren, per davant o per darrere de les festes de Nadal, qu no pense fer distingos, però, si a la plaça de Sant Pere del Vaticà, i des de fa anys, es planta l’arbre de Nadal!
Bony Any postnadalenc
A la plaça de Sant Pere a Roma poden ficar-hi lo que vulguen, ara bé, una dona que vivia al poble quan canviaren això de la missa i ja es podia dir per la vesprada, recorde que em va comentar:
MIRA XIQUET, EL PAPA SI VOL CONDEMNAR-SE QUE ES CONDEMNE, PERÒ JO CONTINUARÉ ANANT A OIR MISSA PEL MATÍ. I jo, com era molt major i amiga de ma uela, continue fent-li cas.
Tot i que els Reis de l’Orient…, no sé, no sé…, igual s’han enlluernat amb tanta llumeta encesa com fiquen els ciutadans units perquè, com homes que són aquests Mags, poden deixar-se caure en els braços de la modernitat anglosaxona…, i no vull ni pensar que al futur demanen que les cartes els xiquets les envien via E-MAIL…
Senyor, Senyor, on anirem a parar!
Espere que ses Majestats hagen complit amb vosté deixant-li tot el que els demanava. A mi…, què vol que li diga? Com saben que sóc un descregut…
Salutacions cordials senyor Benavent