PEL CARRER NOU.(Anotacions a corre-cuita)

Potser siga aquest carrer l’aorta del teixit urbà al cor del poble.No hi ha acte ni manifestació que no es faça o passe pel Carrer Nou el qual travessa la població com aquell riu amb els seus afluents i confluències.

Comença en una plaça i acaba en una ermita,ja a les afores.Relativament estret,recte i senyorial, seu en el passat de famílies benestants i no tant.Junt a cases grans,amb celler,gran corral i entrades diàfanes i espaioses,podem trobar cases petites amb els seveis imprescindibles, degut a divisions pretèrites d’altres més grans per qüestions d’herències i possibilitats.

Gràcies a aquest magnífic reportatge de Juanjo Climent podem gaudir d’un bon exemple de celler típic del Carrer Nou on es pot contemplar el bon gust i l’estima per la cultura dels seus propietaris.

Cases totes elles de dues o tres plantes on les petjades del passat i de l’activitat econòmica dominant es fan visibles a la primera observació fins i tot pel menys entenedor.

L’observador es deté en cada «Capelleta dels Santets», algunes d’elles molt antigues. Rajolets ceràmics molt bonics. Escolta la història d’ua veïna que li diu que falta la «Capelleta de Sant Félix»: els amos de la casa la llevaren quan obraren i que la posaran quan rematen les obres. A una excel·lent persona del poble li posaren Félix en honor al Sant. Entre les «capelletes» no podien faltar la dedicada al Crist de la Fe (el nom oficial del carrer) i la dedicada en «homenatge» a la dansà. Amdues de recent fàbrica i col·locació.El carrer Nou, no ho oblidem, és el temple natural de la Dansà de Quatretonda.

El rodamón sap distingir a primera vista dues parts ben diferenciades i molt bé assenyalades amb els rètols nous (magnífica idea!).On comença «l’antiga carretera» marca la diferència entre un tram i l’altre: per amplària,estructura i dimensions en general.També decoren «l’antiga carretera» uns quants arbres i alguns arbustos ben curats.«L’antic Bar Levante» també assenyala el principi o la fi d’aquest Carrer Nou tan diferent a l’altre.Les antigues escoles, amb el seu mur i tanca de ferro activen la imaginació del vianant i el poden traslladar al medievo amb el seu castell,allà dalt, on és recordada la senyora N’Elvira Veres.Aquest castell imaginari acolleix un magnífic complex cultural, seu de la Biblioteca Estanislau Alberola tan plena de vida i de llibres, sales pol·livalents i multifuncionals molt ben aprofitades, fins i tot a l’estiu amb activitats a l’aire lliure, plenes de màgia i encant.

L’ermita de Sant Josep finiquita aquest tan emblemàtic i obri pas a L’Avinguda dels Pobles dels Benavent, la qual molt bé podria continuar nomenant-se del Santíssin Crist de la Fe.

Poca activitat comercial,tranquil·litat,assossec…sempre serà una invitació sense presses per a recórrer en la reflexió i abstracció aquest carrer que sap estar en el guirigall de les festes i en el silenci de moments tranquils.

Fins i tot l’Estellés es fa present amb un poema-mural sobre una paret blanca commemorant el Dia de la Vila i escampant pel carrer com un aerosol aromàtic en versos, música, rimes…i…sentiments.