PEL CARRER FELIP I…(anotacions a corre-cuita)
Avuí fa fred.a 4ºC a les 8 del matí.Mentre passetge i observe em ve al cap allò de «tres personas distintas y un sólo Dios verdadero» .Ho vinc a dir per les distintes nomenclatures que vesteixen aquest carrer al llarg de tot el recorregut, cosa curiosa i que tindrà la seua explicació. El denominador comú de totes elles siga el nom popular : «darrere cases».A la fi, el poble, poques vegades s’enganya. Germanies,Felip I,Hernán Cortés…tots tres noms històrics amb distintes trajectòries i projeccions.
El carrer serà dels més llargs (400 mts.), si tenim en compte la unitat física i oblidem les diferents nomenclatures en el temps i en l’espai .De traçat rectilini. D’entre les construccions,destaca l’Antiga Guarderia, avuí Espai Jove. El taller de Paquito li dona vida i alegria.Totes elles, cases edificades al passat segle.En algun rètol es pot llegir alguna menció als llavadors, avuí només en la memòria.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Podem afegir que a este carrer també hi havia una «escola de cagons» on actualment viu el tio Vicente de «Barro» , on vaig tindre l’honor d’anar uns quants mesos i les seues mestres eren la tia Conxeta «grillete» i una dona que vivia en el carrer mig que li deien Maria.
Un poc més tard, els «almacents» de Fernando Calorí i el dels Esportiners van donar molta vida al carrer, ja que les dones de mig poble anaven a treballar el raïm; i a les hores d’entrada i eixida el carrer semblava «La gran via»
Un altre «negoci» que va funcionar va ser la distribuidora de llet Puleva, que tots els dies, o quasi tots, descarregava un trailer de palets en casa Bellveret. Això van ser els inicis de la Distribuidora que tenen actualment a Xàtiva.
Com a divertiment teniem tots els dimarts i divendres l’assaig d’una de les orquestres de moda de l’època, que tenien el local a casa Enrique Bateta.
Temps era temps d’un carrer que va tindre molta vida.