PER L’AVINGUDA DELS POBLES DE BENAVENT
(Anotacions a corre-cuita)
Avuí fa un dia fantàstic, ideal per a passejar, per a observar i per a pensar, sí, per a pensar somiant en un monòleg interior que només sent el vianant.El sol comença a despertar-se i acarona les façanes.L’Avinguda dels pobles de Benavent comença en «El Pirulí» i acaba al «monument» a la Dansà. Alfa i Omega d’una avinguda nova, jove i en continu moviment.El «Pirulí començà la seua vida en una rodona i de moment està al començament d’aquesta Avinguda.És un obstacle lleig i fora de context,bo per a inspirar sàtires,paròdies i bon humor.En aquesta Avinguda podreu trobar a David i Goliat. L’ edifici de la piscina, des des la perspectiva de les fotos sembla un edifici soviètic…no us sembla?
La pedra del Buscarró es manifesta en el gran mur que tanca el complex esportiu de la piscina, la qual li dona consistència, contundència i fonament.El gran mur protagonitza pràcticament una part lateral de tota l’Avinguda. Dues fileres de petits arbres decoren el centre , juntament amb alguns bancs destinats al descans i a la tertúlia.
A l’estiu és quan més vida i esplendor manifesta aquest carrer pel tràfec que suposa anar a refrescar-se a les piscines, al bar o simplement a estirar les cames i gaudir del bon temps. A l’hivern, per als nostàlgics,romàntics i tranquils.Per als esperits sense preses.
Poques cases a l’ Avinguda. De moment.
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
L’edifici del Poli(esportiu) la Pau (Pax et unio me fecerunt II), que a les postres acabaria sent reconegut i simplificat amb el nom de la bassa, és a dir “la Piscina”, crec que és representant d’aquella arquitectura funcional dels XX, de línies rectes, grans superfícies acristallades i nul.la decoració. Personalment, i independentment que m’agrade més o menys, crec que té la seua personalitat i fisonomia pròpia, és a dir singularitat, que caldria respectar i no trencar en obres, reformes i “apanyos”.
El Pirulí, què us he de dir, ben pintadet no em desagrada, això sí l’haguera decorat amb il.lustracions Disney, perquè a mi em recorda, pel color, el barret de “mickey”, fent així l’ullet als infants, més on s’hi troba ara.
I de l’Avinguda que us haig de dir, via encara per acabar que s’obri pel ponent amb un embut o estret format pel conjunt d’ermita i calvaris convertits en una espècie fig o bola entre carrers (i sort encara de l’espai obert i jardí que mira al carrer Nou).
Però allò que no m’agrada gens és mirar aquest espai i trobar-me unes voreres vergonyoses, amb por de presentar-se, pràcticament desaparegudes quan aparquen cotxes. Cinc rajoletes he comptat que tenen d’amples mirant les fotos, és a dir, que dos persones, una al costat de l’altra, han de caminar amb cura per no fregar amb la paret que no té una superfície plana, res no dic si els retrovisors dels autos també hi són, que ocupen la seua plaça. I la vorera de la línia central (lloc per plantar els punts de llum), no dic que els banquets no humanitzen l’espai però, seure i allargar els peus em sembla que és ocupar el lloc del trànsit rodar, no sé, no ho he provat però per ací anirà la cosa. I la vorera de l’altra galta, tant se val.
En resum, que passejar per l’avinguda dels Pobles de Benavent, amb cotxes o sense cotxes, m’imagine que no serà massa fàcil si van més de dos persones juntes, almenys si no volen caminar per on els vehicles, és clar.
S’hagueren pogut fer les coses d’altra manera? No sé, supose, encara que també comprenc que l’activitat econòmica té unes necessitats viàries i demanen que els vehicles grans puguen entrar i eixir sense impediments, i ja sabem que sense activitat econòmica tampoc n’hi ha poble, ara, tampoc és que pensara jo amb les Rambles de Barcelona o el Passeig de Gandia, però, veig una avinguda tan pobra, humanament parlant. I potser el que em sorprèn més és que, en general, la gent la veu com una obra “gran”, cosa que em preocupa d’allò més perquè tots no poden estar equivocats.
El monument a la dansà m’agrada i espere que els arbres li donen un dia un to més natural.
benavent
Compartisc molt del que dieu per ací. A mi l’avinguda dels Pobles de Benavent sempre m’ha agradat, recorde de molt menut -quan crec que s’acabava d’urbanitzar- anar a passejar amb ma mare i ties, amb «ma uelo» de Pinet… Però és veritat que té i tenia encara més un disseny urbanístic molt dur, molt poc humà, molt fred. Els arbres l’han millorada i espere que ho facen més quan cresquen, si és que ho fan. L’edifici del Poliesportiu Municipal «la Pau» m’encanta, després del campanar crec que és l’edifici públic de Quatretonda més espectacular i digne de conservar, admirar… per la seua arquitectura. Una cosa que m’agradava més del Poliesportiu abans era el «seto» del camp de tenis, que dissimulava la tanca i donava verd a l’avinguda. La fita d’entrada a l’avinguda, «el pirulí» no em desagrada, ara li fa falta una maneta de pintura, però el trobe modern i crec que en esta avinguda queda bé, més que a on estava abans, encara que no sé si és tan útil. I la fita de l’altre extrem, el monument a la «dansà» m’encanta i crec que poc a poc es convertirà en un referent del poble. Les voreres la veritat és que són inútils, sobretot la central amb els pals dels fanals al mig que impossibiliten passejar-hi. La central almenys crec que s’hauria d’ampliar i es quedaria una cosa més o menys com l’espai central de l’avinguda de L’Ortisa de Benigànim, però si es va reduir l’espai d’aparcament per a posar els arbres i ja ho va vore malament molta o alguna gent… No sé. Ara, amb els bancs i els arbres és més humana, sí, encara que els bancs decoren més que altra cosa. I el mural de Neus Mahiques a l’entrada del Poliesportiu què?
Bon repàs Sergi, i no cal dir que també hi coincidisc, en els detalls aportats i en els que has sumat, positivament un, el mural, no tant l’altre, tanca verda, cosa de la qual, i si s’escau, en parlarem un altre dia.
De l’edifici de “la Pes” no sé si sabràs, pel teu pecat de joventut, no per altra cosa, que la mastodòntica escala volada no és original ni formava part de la construcció, no debades l’ancoraren posteriorment a l’estructura, em sembla que amb motiu d’utilitzar la sala superior (part sud) de discoteca a finals del setanta i principis dels vuitanta o, simplement perquè ho exigia la normativa en qualsevol cas.
Tal vegada, i llegint la teua reflexió, no sé si sembla que no m’agrada el format d’esta via, a més, parlant de la seua (falta?) d’humanisme quasi fa que pensar (exagerant) que allí no puguen viure ni les persones, i no és això clar.
Allò que no m’agrada, des de sempre i des d’un punt de vista personal d’acord amb els meus interessos i activitats que poden ser egoistes, o no, són les voreres que exagerant fan més paper impedint que els cotxes freguen les parets i façanes que altra cosa, a més i per comparació, té més vorera el carrer Nou o el de sant Josep, per exemple, que la Piscina.
I aleshores em pregunte si només una de les dues galtes d’este Pobles de Benavent tinguera una vorera amb el doble de rajoletes, és a dir deu, o si més no vuit rajoletes almenys, haguera entrebancat massa el trànsit dels camions, l’aparcament de cotxes o plantar els punts de llums; i l’altra vorera tal qual la dissenyaren.
Voreres lil.liputenques a parer meu que no només trobem ací, que n’hi ha de més exagerades, tot i que supose que el Poliesportiu és una zona d’esplai –que tampoc ho sé. I voreres encara compartides amb els retrovisors dels cotxes aparcats, el guardapols i portals de les façanes, les persianes i canals… que tampoc juguen de bulto.