
LA JUBILACIÓ

Me n’he anat com jo he volgut
sense festes ni sorolls
com la brisa imperceptible…
i el meu comiat invisible
molt lluny de la hipocresia
va veure nàixer el dia
i jo ja no estava allí.
***
Amb dignitat i en silenci
he vist passar mil històries…
centenars de reunions
mil quatre-centes sessions
i sempre aquelles i aquells:
«erudites i erudits»
dient com havia de ser
allò que havíem de fer
i com explicar les lliçons.
(sí, eixos que estan tan lluny
dels alumnes i les classes
com La Terra de Plutó).
***
Trenta-vuit anys han sigut
i de tot hi ha hagut :
gran prova de resistència
per aguantar la inclemència
i la gran intransigència
de dies,anys i traicions.
***
I com Claudi el de l’Imperi
fent-me el tonto, fent-me el tonto
treballant com el que més
disfrutava cada dia
en la pràctica docent
llençant a la paperera
papers i papers dolents.
(utopíes,bogeries,ocurrències
ximpleries,bovades,impertinències
propostes…resolucions…)
***
Entre la pols del clarió
deixe darrere una vida:
cançons,rialles,moments
El Petit Princep
i el deure fet.
***
Recordaré les tertúlies
en el poc temps lliure
amb la meua gent.
***
Adéu a tots
adéu companys
disculpeu l’atreviment
d’haver-me’n anat:
en silenci i sense traques
sense orquestres ni catifes
sense torxes ni maraques
sense rellotge,sense tablet
sense res.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS