GERMANIES (V)

GERMANIES (V)

És primordial saber els fonaments de la ideologia agermanada i l’influencia de la religió sobre la societat d’aquells temps per poder acabar de conèixer el perquè de la revolta dels nostres avantpassats ara que a les pàgines anteriors s’han esbossat esdeveniments polítics i econòmics alhora, si bé inusuals en el queviure quotidià del poble de València. No s’ha d’oblidar que en la societat medieval que estava finalitzant cada individu tenia un paper assignat dins de l’ordre establit des del naixement. No gaudia de llibertat perquè l’estructura rígida amb la que es regia la seua existència així ho dictava, tanmateix se sentia segur perquè el protegia el corporativisme del grup social artesà al que pertanyia. El capitalisme i les idees individualistes esdevingudes del que s’ha conegut com “El Renaixement” afectaren a les relacions humanes al canviar l’economia tradicional sorgint una nova concepció de les relacions laborals ―insolidàries, despòtiques i injustes―, que feren perdre a les classes menys afortunades la seguretat que els havia proporcionat l’estatus arrelat feia segles.

En situacions com aquesta d’empobriment i inseguretat és fàcil manipular apel·lant als sentiments, i la religió ha sigut des de sempre un instrument substancial per sotmetre l’esser humà constituint-se en l’agafador principal al que acudix aquest, desemparat, perquè li solucione, o mitigue, el problema…

A València era especial la devoció a la Mare de Déu; el pregar per les ànimes del Purgatori perquè foren agraïdes quan aquest l’abandonaven perquè en contraprestació el devot esperava ajuda, majorment, material; complir amb l’obligació setmanal d’oir missa seguint amb gran interès les prèdiques perquè la immensa majoria, sent analfabeta, era l’única manera de conèixer els misteris bàsics de la religió que havien conegut per tradició. No estaven molt allunyats aquests hàbits simples i rudimentaris de les pràctiques paganes heretades de Grècia i Roma.  

A les darreries del segle XV s’escampà per Europa unes idees messiàniques que profetitzaven canvis importants i transcendents al món que, mogudes per la prèdica eclesial, tocaren ressorts psicològics que incidiren en la consciencia de l’univers cristià. A la Corona d’Aragó arrelaren d’una manera especial fent creure fermament en l’imminent destrucció de l’Islam i la reconquesta del seu territori peninsular pels reis aragonesos.

Arnau de Vilanova pronosticà que el deixar que els musulmans s’apoderaren de l’Espanya cristiana fou el motiu inqüestionable pel qual havia desaparegut aquesta, si bé predigué que la casa reial aragonesa era la que aconseguiria que retornara el cristianisme a tota la península inaugurant el camí a la implantació universal del missatge evangèlic.

Altres visionaris també havien predit que després de què els regnes cristians foren conquerits pels sarraïns la classe senyorial desapareixeria i amb nous moviments populars, impartint la seua justícia, s’aconseguiria gaudir d’una era de pau que regida per un Papa franciscà convertiria als infidels; que seria el rei d’Aragó qui expulsaria als seguidors de la secta mahomètica des de València fins tot el nord africà. Tanmateix aquest tranquil període només duraria un miler d’anys perquè el caos i la destrucció final s’apoderarien del món sencer.

Molts cristians estaven convençuts que Jesús tornaria a la Terra i regnaria durant mil anys, a la fi dels quals seria el Judici Final.

Són conegudes més profecies i idees messiàniques que conformaren la ideologia agermanada, si bé crec que no és necessari enumerar perquè de literatura n’hi ha bastant per poder consultar si es vol aprofundir amb detall dins del tema que s’està tractant. Això no obstant sí que podem detindre’ns i conèixer un pensament del franciscà Francesc Eiximenis (1340/1412) imprescindible per saber la idea que Joan Llorenç tenia sobre amb què devia basar-se la Germandat per aconseguir l’objectiu fixat de com s’havia de regir la cosa publica; deia així:

“D’aquí avant diu que no y haurà reys, ni duchs, ne comptes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant fins a la fi del món regnarà per tot la justícia popular e tot lo món, per consegüent, serà partit e regit per comunes, axí com vuy se regeix Florença, e Roma, e Pisa, e Sena e d’altres ciutats de Itàlia e de Alamanya.”

Continuarà…

Salva

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 4 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES