LA POMERA
LA POMERA
Donarà pomes encara?
Se secà de pena
perquè ningú ha tornat?
He volgut tastar del seu fruit
i el camí s'esvaïx.
Una boira espessa l'ompli.
Del somni desperte desassossegat.
El batec del cor,
com so de campana,
m'avisa que el desig impossible és.
Don Quixot imaginà a Dulcinea.
Aquest aprenent de don Miguel
fantasieja concebent-ne una que
també s'amaga pels records
que nodreixen les neurones
idealitzant,
enaltint a qui,
semblant com amb l'Aldonza Lorenzo
li passa a Alonso Quijano,
continua veient
amb ulls fantasiosos d'adolescent.
Seran els gegants
molins de vent,
d'aquell passat meu,
els que m'impediren entrar
a moldre el blat?
Mentiren creient fer-me un bé
com el Sancho atrevit
ho feu amb el seu senyor?
A hores d'ara,
quin remei em queda?
“Señores —digué don Quijote—,
vámonos yendo poco a poco,
pues ya en los nidos de antaño
no hay pájaros hogaño”.
Jo no me'n vaig!
No em resigne!
Durant anys he esperat.
Tornaré on la pomera,
i buscaré el niu...
T'esforçaràs caminant
en la foscor de la nit
intentant trobar dalt al cel
el rastre de l'estrela fugaç
que conceberes a la joventut?
Innocent seguiràs perseguint
el somniat deliri
despertant entristit de tard en tard.
Tot i que no ignores
que se n'han realitzat
de la tenacitat fills excepcionals.
Mantín la il·lusió.
No decaigues.
Necessites sentir-te viu!
Salva
Març, 2019
Del llibre SABATES BLANQUES: Carta del tio Joan.
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
