DESFICIS FESTIUS

DESFICIS FESTIUS

Ara, potser avui, processonarà la Maredéu pel Carrernou de visita domiciliària a l’església parroquial, un recorregut semblant al que, revestit d’esdeveniment (event en el valencià que ara es parla), va fer la imatge Peregrina fa cosa d’uns cinc anys.

I tot això ve a tomb perquè al seu encontre a les portes de l’ermita i de voracases, isqué lo sant Crist de la Fe, Mare i Fill davant per davant, amb la qual cosa la nostra imatge s’hi quedà a dins… I no sé, què voleu vos diga, no hauria d’haver eixit també la Maredéu de l’Ermita, però és clar, dos Marededéus, la mateixa?

Entenc que tot açò de les imatges i devocions particulars forma part de la religiositat popular, d’on sinó la cosa local que el teu Crist de l’Empar siga millor que el meu de la Fe; i sort encara que sembla finit aquell costum tan practicat pels equips esportius d’oferir la copa guanyada al patronatge de torn, perquè ja em diran en quin lloc quedava el Crist o Marededéu del poble dels perdedors. Però com es podia prendre partit per uns o per altres si tots n’eren fills?

I per això entenc un poc més aquelles religions que no usen d’imatges i una tan gran varietat devocional, que també té el seu què, començant per pèrdua de diversitat, d’identitat. Ara, allò que no puc entendre, és tot aquell lliurament de títols i honors en forma de sables militars, títols de capitans militars o d’alcaldes majors…, per no parlar de la donació de tots aquells joiers i tresors que no són de vestir la imatge que, i vetges tu, igual li diuen dels pobres, o dels “desmamparats”.

Tal vegada és un poc d’iconoclàstia, només.

benavent

Rafael Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.