D’UN ESCRIT QUE PARLA DE L’ANJUNTAMENT VELL

D’un escrit que parla de l’anjuntament vell.

Diu el Facebook de la bq no se què sobre un escut que n’hi havia una volta a la porta de l’antic anjuntament, i està bé que ho diga, si vol, tot està bé, per lo menys com un entreteniment però, no mos hauria de parlar millor de coses de més a la mà, com per eixample deslliurar de cotxes l’entrada, o del regall de fils i cables atrotinats que, anant i tornant, la travessen. Al respecte tots sabem com se les gasta la Iberdrola, però també és possible que mai li hagen donat la protecció legal necessària i aixina les empreses sempre han fet ús de la frontera a voluntat.

• 

• 

Tampoc sabria què dir d’eixa frontera bicolor, el cor dividit, dos colores. I sort encara que s’han superat aquells temps, potser ajudat per la rehabilitació que feren de la seua cara, en què se li pegaven cartells i papers per tots els llocs. La porta mateixa, de madera com és, pobreta meua, pareixia un santocristo tota atibacà de grapes estacades d’on penjaven tot d’avisos, i alguna que altra xinxeta també, que donava cor de vore.

Tot això ha canviat sí, per a bé, ara que, i potser ho fa la foto i el sol que ataca sense missericòrdia la porta, que sembla, tractant-se de material bo, de mobila, que cal hidratar-la i alimentar-la per a que dure tota la vida.

bnvnt