GOTES CAUEN SENSE PARAR!
RECORDS
Repasse i repasse,
busque pels amagatalls del cervell.
Ho faig sense pressa,
tranquil, assossegat,
amb la calma que em donen els anys.
Què trobe?
Records, vivències, imatges i
éssers que desfilen ordenadament.
Altres s’atropellen,
volen controlar-me,
no saben que a hores d’ara,
aquell que vivia sobre un volcà,
temps fa que ja no hi és.
Que un dia,
no sap quin,
mamprengué el camí que portava a la vall.
I repasse,
i busque,
i venen,
i els deixe que passen.
Són records, vivències, imatges i éssers,
que són meus.
Són fum que s’esvaeix,
que m’ajuda a saber que he viscut.
Sé que mentre hi estiguen,
mentre puga trobar-ne un...,
continuaré viu.
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Sóc tan curt senyor Salva que em costa comprendre.Podria explicar-se?
La foto, sense dubte enigmàtica i misteriosa.Una aixeta a l’aire? Per on cauen?
Però en queda encara alguna d’aixeta? I ja em perdonarà el senyor Alberola, si pot, que normalment sempre ens quedem mirant el dit (ara ja no anem a canviar). I és que, quan posaren les primeres conduccions d’aigua potable a les cases, a primeries només en posaven una d’aixeta generalment darrere de la portella. A partir d’ací i amb la revolució que va comportar en banys i guisadors l’arribada de l’aigua, s’hi produí també l’entrada franca del castellà en tot un vocabulari nou o modern relacionat com és el grifo, que com el peix gran, s’ha menjat l’aixeta.