ARTÍCULOS BREVES 2019 (4 de 10:UN APODO CUQUELLO EN EL AÑO 1.608)
Articulos breves 2019 (4 de 10: un apodo cuquello en el año 1608)De todos es sabido la costumbre en los pueblos de conocer a la gente ó hablar de ella diciendo su nombre acompañado de su apodo en lugar de sus apellidos, cosa que resultaba muy lógica en el pasado al haber varias personas que se llamaban ó se apellidaban igual. El origen de algunos apodos es bastante reciente, pero el de otros se pierde en el tiempo, y ha habido y hay más de los que parecen. Ya en el año 1987, «El Grup de Danses Populars de Quatretonda» en su genial libro «Costumbres y folklore de Quatretonda» y en sus paginas 264 a 268 recopilaban 209 «renoms ó apodos» distintos y nos contaban el origen de la mayoria de ellos. Personalmente, en mi etapa de busqueda genealógica, poco pude averiguar de los mios, ya que de la mayoria de ellos se ignora el motivo de su origen y la epoca en que se iniciaron.Y hasta hace poco tiempo, el dato escrito mas antiguo que habia visto sobre apodos de nuestro pueblo era del año 1910 («Chuano» ó «Joano») aparecido en el anuario comercial «BAILLI BAYLIERI» de dicho año y que Frederic Oriola Velló publicó en su articulo «Els hostals de Quatretonda» en el llibre de festes 2006 (página 23). Pero hace unos meses, repasando escrituras en el Arxiu municipal d´Ontinyent encontré un apodo cuquello de 1608: «…yo Joan Benavent dit lo lumener…». Curioso apodo, sin duda, pues aun quedaban entonces algunos añitos para que se inventase la luz. Jesús Tarrasó Espí
Jesús Tarrassó. És un bon rastreador de biblioteques i arxius.Especialitzat en genealogia quartondina familiar ens informa amb treballs curiosos i interessants.Editor,autor i productor de històries gràfiques (PRODUCCIONES D A J ). És habitual a aquestes pàgines.
Home Jesús, supose que parles de la llum elèctrica, perquè amb alguna poca cosa il.luminaven o feien llum, ni que fóra amb lluminàries. Ara que, i parlant seriosament, sí que resulta curiosa dita activitat a un poble com el teu.
Al respecte en època llunyana, però no tant com l’apuntada ací per tu, i amb el canvi de potència elèctrica (de 125 a 220), la generalització d’electrodomèstics a les llars i l’augment de punts de llum a les cases, o el canvi d’instal.lacions elèctriques (s’acabaren els fils de cuquet corrent per les parets), també es popularitzà això de cridar al “llumenero”. I no digues que no ho has conegut.
Pel que fa als renoms o malnoms, la seua motivació com apuntes és clara, i a més si s’ha de tindre en compte que en la nostra tradició, els cognoms, en el seu origen no són més que malnoms que se solidificaren al nom. I pel que fa al teu, ve de Terrassa/ (Tarrassa)? De terra? Caldrà que tragues més documents per tal de “veriuar-ho”.
Això sí, ja li val, que li has de posar dues esses al “Tarrassó”. Sí, ja sé que ningú m’ha donat candeleta ací. I com una cosa no lleva l’altra, cal felicitar-te per les investigacions onomàstiques.
rbenavent
Pues la verdad es que en esa epoca,com bien dices, alguna persona seria la encargada de encender alguna antorcha ó algun fuego similar por las noches para que estuviera minimamente alumbrado el pueblo, y en 1608 se ve que dicho acto recaia en Joan Benavent «lo lumener», pero hubiera sido mas logico ponerle otro apodo tipo «el del foc» , «lo alumbraor» … Y en cuando al origen de algunos de mis apodos al igual que algunos de los tuyos ó algunos de los de todo el mundo, hay diferentes hipotesis ya dichas e incluso hoy van apareciendo de nuevas. Por ejemplo «Tarrasó» (ó «Tarrassó») los entendidos dicen que si procede de Tarrasa, Tarragona, Tarazona….y la semana pasada un erudito en la materia me dijo que en realidad provenia de una partida ó zona catalana llamada asi y que la tiene ahora en estudio por lo que no podia ofrecerme mas datos. En fin, como tú bien sabes, en algunos asuntos históricos (y en algunas personas «cerradas») te topas con misterios interminables.
Certament que per llumener entenem l’ofici, la professió de “llumenero” que déiem fa unes dècades, equivalent a l’electricista, altrament i si fullegem a diccionaris o pàgines que rastregen l’avantpassat de la llengua tenim que llumener, i ja en època medieval, feia referència a l’aparell, o el que fóra que usaren, per a fer llum (un “cresol”, per exemple, seria un llumener).
De “Tarrassó” no en sé res d’etimologia, això no obstant, sobre el paper i sense tradició documental, normativament amb dues “ss”,ara, la nomenclatura personal, els noms i cognoms, és una cosa molt pròpia de cadascú, tant que un mateix cognom, posem per cas, pot representar-se gràficament de diferent forma segons qui l’usa i el porta.
I si això és una cosa que passa a totes les llengües, en el cas nostre on l’únic codi escrit conegut o usat era el castellà, sumat al desconeixement de la pròpia llengua, podia provocar transposicions no desitjades per la llengua escrita.
I la veritat és que tampoc sé si açò venia a tomb de res. I pot ser que només passara per ací.
rbenavent