CRIDANT AL TIO CANYA

CRIDANT AL TIO CANYA

He eixit on bufa el vent.
Fort he cridat al tio Canya.

L’aire és valent.
Ningú em contesta.
El vent,
solament oïsc remor del vent.
***
A la gramola de casa un grup de cantants no para:
“trau les argilagues…”
***
He tornat a eixir on bufa el vent.
A mon pare i a ma mare els he preguntat:
per què NO nosaltres?
Per què SÍ el panxut roig de barba blanca?
***
La radio i els tertulians

mil raons em donen ben estructurades,
i jo he seguit cridant a tota paleta:
Tio Canya, on estàs?
***
Com em tocaven el muscle he sentit.
M’he girat.
De persones cap n’he vist.
***
Al més fons de mi
em deia l’altre jo que no conec:
serà perquè el foc és amic?
***
Me n’he tornat a casa,
A la gramola l’últim temps de la Novena Simfonia
i algú canta:
***
¡Si es que no encuentras la alegría en esta tierra,
búscala, hermano,
más allá de las estrellas!
***
Salva
PS ― Si no us importa: els Torquemades pa després!

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 3 visitants, 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES