CRIDANT AL TIO CANYA
CRIDANT AL TIO CANYA
He eixit on bufa el vent.
Fort he cridat al tio Canya.
L’aire és valent.
Ningú em contesta.
El vent,
solament oïsc remor del vent.
***
A la gramola de casa un grup de cantants no para:
“trau les argilagues…”
***
He tornat a eixir on bufa el vent.
A mon pare i a ma mare els he preguntat:
per què NO nosaltres?
Per què SÍ el panxut roig de barba blanca?
***
La radio i els tertulians
mil raons em donen ben estructurades,
i jo he seguit cridant a tota paleta:
Tio Canya, on estàs?
***
Com em tocaven el muscle he sentit.
M’he girat.
De persones cap n’he vist.
***
Al més fons de mi
em deia l’altre jo que no conec:
serà perquè el foc és amic?
***
Me n’he tornat a casa,
A la gramola l’últim temps de la Novena Simfonia
i algú canta:
***
¡Si es que no encuentras la alegría en esta tierra,
búscala, hermano,
más allá de las estrellas!
***
Salva
PS ― Si no us importa: els Torquemades pa després!
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
