LES CARROSSES DEL 2019 A QUATRETONDA.CRÒNICA GRÀFICA.
Amb un sol que badava les carrosses, l’edició d’enguany no ha deixat decebut a ningú. La disbauxa, l’alegria,les ganes de pasar-ho bé i oblidar per un moment els problemes del cada dia, juntament amb els líquids generosos els quals fluïen lliurement pels camins del cos i del torrent, han fet, una vegada més, que aquesta vesprada fora la vesprada de la llibertat al nostre poble.Ha hagut de tot un poc.Poques carrosses de paper tradicional-tal vegada vestigis del passat que mor lentament malgrat els esforços d’alguns en mantenir-les- i moltes penyes de disfresses ràpides i fàcils,Clar que han hagut eXcepcions! i tant!
La crítica social, la plasticitat i l’art,els balls amb coreografia variada, la música, els menudets perduts en un món que no comprenen encara, els pares caiguent-los la bava darrere d’ells com a guardians dels tresors més estimats…enfí…prou de moderació i cant a la llibertat dins d’un respecte general, han sigut les notes més significatives d’una de le festes més populars i participatives. La polèmica vindrà després i cadascú opinarà i criticarà allò que estime oportú.
Ana és infermera. També professora. També músic. Empedreïda lectora.I una bona fotógrafa , col·laboradora de QD des del principi. De tant en tant li agrada escriure i argumentar els seus punts de vista. I per si fora poc tampoc se li dona mal la crítica literària.
https://nocterno.wordpress.com/
Dos o tres carrosses meravelloses, dos o tres penyes, ideals…. els de l’autobús es superen cada any i deurien de tindre un premi a la creativitat , imaginació i altres adjectius positius que es vulguen posar, però dins de la festa em sobra eixa quantitat exagerada de decibelis que porten alguns; no som sords i amb menys soroll també ens podem divertir.
Des de fora, des de la visió del públic, des de que comencen davant de les escoles velles fins que acaben al mateix lloc és curiós veure el paper que juga l’alcohol. Els xiquets es veuen cansats però els adults…
I les dues carrosses de paperets es mereixen un fort aplaudiment per la constància, les ganes i el sacrifici d’eixos pares en mantindre la tradició. Les dues es mereixien guanyar, jo hagués donat el primer premi a les dues, total com que no n’hi havia cap altra els diners del tercer premi haveren pogut reparti-lo per a aquestes.