XIXOTET HOMENATGE A MA TIA ELVIRA ALBEROLA

MA TIA ELVIRA ALBEROLA

Aquestos dies he ficat en FOTOS ANTIGUES DE QUATETONDA un “retrato” d’ELVIRA ALBEROLA CARAÑANA. Volguera aprofitar l’eina que ens proporciona QD per fer-li el meu xicotet homenatge a aquesta dona que s’avançà al seu temps i arribà a una meta que, a l’època que estem vivint, nostra societat l’intenta aconseguir: acceptar la capacitat i igualtat “del sexe dèbil”.

La jove aquella que als anys 30 del segle passat, junt amb José Saneleuterio Sentandreu, obrí la primera tenda —senzilla, amb productes bàsics— al numero 9 del carrer dels Sants de la Pedra; una jove que arribà, passat el temps, a ser l’ànima de “el cortinglés” de Quatretonda.

En traslladar-se l’establiment al carrer de Sant Vicent el “negoci” va créixer, es feu més gran. Allí es podia trobar de quasi tot el que buscares: des d’una agulla de cosir, unes bragues, madeixes de llana, sardines de bota, una llapissera, un bolígraf, llibretes, oli, arròs, xocolate, un batidor, fil de cosir de Fabra i Coats, hams per a la pesca, laca, perfums, calcetins, mitges, joguets per als Reis Mags, assessoria-consultori en general, màquines de cosir i de fer jerseis. I ja no sé què més afegir perquè la llista es faria inacabable.

És obligat reconèixer que el tracte afable de José “el coixet” que, com un hàbil prestidigitador et treia de les prestatgeries qualsevol producte que demanares, fou el complement necessari perquè “avant tirara el carro”.

Elvira Alberola fou Emprenedora; Activa; Audaç; Enèrgica; Amb iniciativa; Una dirigent nat; Creativa; Fonament ferm del negoci; Amb bon “ull” empresarial; Inassequible al desànim; Amb visió de futur; Passional; Entrega plena a un objectiu; matriarca del Clan Alberola; Autoritària; Cabota; Cridanera; Dots de comandament; Persuasiva; Dictatorial…, prou, no?

Els viatges que feia de continu a València —per estar al dia en saber els nous productes que apareixien en el mercat— els tinc encara presents en la meua memòria. A un xiquet que està entrant a l’adolescència no li s’oblida mai mirar cap a dins d’un món inhabitual per la seua edat i descobrir on els Reis d’Orient s’assorteixen per poder després fer uns bons regals. En bastant nombre de visites a la capital vaig tindre la sort i el plaer d’acompanyar-la.

De “coses boniques” podria dir-ne més, però pararé perquè es notarà massa el “corporativisme familiar”, tanmateix com la tia ELVIRA ALBEROLA CARAÑANA… poques!

Va per vostè, tia, una dona del nostre poble que aconseguí anar per davant de les ones! No puc ni imaginar on haguera arribat si visquera a l’època actual.

Salva

3 Comentarios

  1. Rosa mahiques

    Recorde molt eixa tenda, era màgica, hi havia de tot però el que més il.lusió em feia era unes llapisseres que tenien les taules de multiplicar, per a mi eren or i em sabia molt greu haver de fer-los punta.

  2. salva

    A aquella persona que m’ha escrit “en secret” al meu correu, i no ha donat la cara, volguera dir-li públicament que el MASCLE no és el centre del món “mondial”.

    Que les FEMELLES, ho vullga ell o no ho vullga, des del principi que l’homínid sembla que començà a tindre una mica més de trellat que els germans “monos”, han estat hi com suport imprescindible per mantindre al ramat mentrestant els mascles es dedicaven a “l’intel·lectual treball per antonomàsia” de la caça del mamut.

    Tanmateix és innegable que les dues faenes han sigut necessàries perquè estem on estem ara.

    Tot i que si continua mantenint qualsevol pensament de prepotència d’un sexe sobre l’altre, li recomane que veja en els programes de la 2 de TVE el temps de la “berrea” i s’assabentarà de com els cérvols i altres animals salvatges tenen un període de zel on els mascles se separen del ramat i lluiten entre ells per aconseguir la copula amb una femella.

    CARPE DIEM, desconegut lector!

    Salva, nebot de la tia Elvira Alberola Carañana.

  3. Cristina Sanchís

    Estoy absolutamente de acuerdo con Salva cuando dice que su tía Elvira fue»una mujer adelantada a su tiempo » Pero no sólo a su tiempo, sino que tambiénp adelantada al nuestro que más mujeres así hicimos falta en nuestra generación. Pero no sólo eso, más mujeres como ella hacen falta entre nuestras jóvenes,. Mujeres que no nos quedemos en el blablabla sino que pasemos al hacer hacer hacer. Y a quien le pique se rasque. El camino se hace andando.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES