CHRONOS,IMPLACABLE DEÏTAT DE LES EDATS…
Chronos,
implacable deïtat de les edats
No hi hagué un adéu.
No quedà record de comiat.
Tot desaparegué,
s’esvaí sense deixar rastre.
El temps cruel ho cobrí,
esborrà la imatge,
emulant l’arena del simún al desert .
On anà la força acumulada?
L’ímpetu de joventut?
Dubtes si va existir?
Hui, quan l’empremta que creies persistia,
i que els anys han idealitzat,
no vols reconèixer-ho,
et negues a admetre la realitat.
Amic, d’allò que tu enyores
hi només resta un espectre que Chronos,
implacable deïtat de les edats,
ha transformat.
Pregues als déus que et tornen la imatge;
que hi haja,
més enllà de les estreles,
un indret on esperes trobar
el que es perdré.
Enrònies, deliris de senectut.
Tristesa, melangia, foscor.
Seguit busques el dormir, somniar,
car desitges sentir hi dins,
almenys,
l’idealitzat record perdut.
Àtropos et mira..., i somriu.
***
Salva
Del llibre GERMANIES
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Chronos, implacable
la Història, deformada
el record amb Alzheimer
el present,lait.
On ens trobem?
al limbo?
a la inòpia?
Mentrestant
els lladres
van fent.
I tots callats.
Les branques
a rebentar de fruits prohibits
com en temps de Adan i Eva
Les menejarà el torero?
O ja no té forces?
Chronos, l’implacable
ens convertirà en pols
com a tots.
I no quedarà petjada
ni d’uns ni d’altres.
I les seues cendres
provocaran el canvi
el canvi climàtic.
Ai, Chronos!
El temps se’n fuig ràpid malgrat totes les nostres ànsies per retindre’l, però s’escapa.
No són de la meua propietat ni el futur ni el passat.
Estic suspés en un punt mòbil del temps fugisser i molt és ja estar-ho una mica.
Lucio Anneo Séneca
(Corduba, 4 a.C. / Roma, 12 abril 65 d.C. )